Compromís demana la cessió immediata del terreny d’equipament de l’Horta del Valira per al nou Hospital de la Seu

El Departament de Salut de la Generalitat construirà amb fons Next Generation de la UE el nou Hospital de la Seu d’Urgell i precisa amb caràcter immediat la cessió del terreny.

En aquests moments no existeix cap altre terreny adequat al municipi de la Seu per encabir un nou hospital i seria una irresponsabilitat no actuar amb caràcter urgent.

El grup de Compromís ha presentat una moció per al proper ple municipal del dilluns 13 de setembre en el que es demana la cessió immediata dels terrenys de l’Horta del Valira davant del barri de Santa Magdalena per destinar-lo al nou Hospital de la Seu davant el coneixement de la urgència en la construcció del nou equipament que haurà d’estar entregat abans del 31 de desembre del 2023.

Com es pot comprovar, la Seu d’Urgell i la comarca de l’Alt Urgell pateixen un agut i històric dèficit d’equipaments sanitaris, en especial hospitalaris.

En un estudi recent, avalat per dades oficials de la Generalitat de Catalunya, la Fundació Sant Hospital de la Seu d’Urgell està a la cua dels hospitals de Catalunya, el que repercuteix directament en la qualitat de l’assistència sanitària en aquesta àrea del Pirineu, que es veu pal·liat en part per la gran tasca dels professionals que hi treballen.

Des de l’any 2002, existeix un consens de totes les forces polítiques representades a l’ajuntament de reservar els terrenys d’equipament de l’Horta de la Valira davant del barri de Santa Magdalena, previstos al Pla General d’Urbanisme,  per a destinar-los a la construcció del nou Hospital de la Seu. També des de l’any 2010, la Generalitat a través del Departament de Salut ha treballat en aquest nou Hospital amb els successius governs, però per diferents motius no s’ha pogut materialitzar aquest objectiu tan necessari pel nostre territori.

Compromís coneix la voluntat explícita del Departament de Salut de la Generalitat de construir amb fons propis i fons Next Generation de la Unió Europea el nou Hospital de la Seu d’Urgell i que precisa amb caràcter immediat la cessió per part de l’Ajuntament d’un terreny adient de propietat municipal.

En aquests moments no existeix cap altre terreny adequat al municipi de la Seu per encabir un nou hospital ja que d’altres terrenys o no són encara de propietat municipal o encara que estiguin en procés d’urbanització tenen risc d’inundabilitat segons documents oficials vigents de la Confederación Hidrográfica del Ebro (CHE), com és el cas dels futurs terrenys d’equipament al costat dels bombers.

Cal recordar els episodis que han fet augmentar extraordinàriament la sensibilitat ciutadana i del conjunt de les administracions públiques respecte el risc d’inundabilitat: Biescas, Agramunt, i recentment Alcanar i al centre d’Europa. Amb aquests antecedents, considerem una gravíssima imprudència per part de l’equip de govern proposar la zona dels bombers com a ubicació del nou hospital, zona catalogada com a inundable.

Per tant, el grup municipal de Compromís, ha presentat la citada moció per cedir el terreny d’equipament ubicada a l’Horta de la Valira davant del barri de Santa Magdalena, de 14.352 m2, amb la finalitat de construir el nou Hospital Comarcal de la Seu d’Urgell, de manera urgent garantint així l’arribada de la inversió dels fons europeus.

Junts i ERC decideixen mantenir el preu del menjador escolar al màxim que permet la llei

Compromís va denunciar en l’últim ple que l’equip de govern mantingui el preu malgrat la crisi econòmica en que es troben moltes famílies de la comarca

La precarietat laboral del personal dels menjadors també és un tema que preocupa als consellers de Compromís

En l’últim ple comarcal es va aprovar la ordenança que regula el preu del menjador mantenint l’import al màxim que permet la llei amb els vots a favor de Junts i ERC i els vots en contra de Compromís x Pirineu.

Durant el proper curs escolar 2021-2022 les famílies hauran de pagar 6,33 € cada dia per cada fill si es queden habitualment al menjador, i 6,97 € si es queden esporàdicament. Un import massa elevat, segons els consellers i conselleres de Compromís, tenint en compte el context de crisi econòmica que estem patint com a conseqüència de la pandèmia de la COVID.

Segons Carlota Valls, portaveu del grup comarcal i regidora a l’ajuntament de La Seu “estem molt preocupats per la gestió del servei del menjador, pel preu que es fa pagar a les famílies i per la precarietat laboral de les persones que hi treballen”

Els menjadors escolars de la majoria de centres de la comarca estan gestionats per IAUSA, empresa de capital públic vinculada al Consell Comarcal. Segons els consellers de Compromís cal millorar la gestió per garantir un servei de qualitat i assequible per a les famílies, i unes condicions de treball que reconeguin la important tasca de tot el personal que treballa als menjadors escolars.

Valls recorda que Compromís aposta per un espai de migdia educatiu, de qualitat i gratuït, emmarcat en el projecte de centre de les escoles públiques, on es garanteixin el drets laborals del personal. I lamenta que no s’estigui treballant en aquesta direcció ni des del Departament d’Educació ni des de les administracions locals.

En el ple Compromís també va posar de manifest el fet que cap família en tota la comarca hagués participat en el procés de participació ciutadana que el Consell Comarcal va endegar, tal i com demana la llei, per aprovar la ordenança que regula el preu de menjador.

Segons Valls “el fracàs del procés participatiu ha de fer reflexionar a l’equip de govern de Junts i ERC sobre les causes: tan greu és pensar que les famílies han decidit no participar com que no s’hagin assabentat”. I afegeix “és del tot evident que no es va posar totes les mesures a l’abast per facilitar la participació: la nota que es va publicar era extremadament tècnica i incomprensible per la major part de la ciutadania, i no va haver cap supervisió en l’enviament de la informació a les famílies afectades. En definitiva, un suspens en transparència i participació al Consell Comarcal”.

Què li passa a la Seu?

Avui en dia encara s’utilitza l’expressió “nus gordià” per referir-se una dificultat pràcticament irresoluble o que no pot ser resolta d’una manera convencional. Aquesta expressió procedeix d’una llegenda segons la qual un Rei de Gòrdion a Frígia (actual Anatòlia) portava als seus bous lligats al jou amb unes cordes nugades de manera tan complicada que era impossible deslligar-les. Segons la tradició, es deia que qui pogués aconseguir deslligar el nus gordià podria conquerir Orient. Així, quan Alexandre el Gran es dirigia a conquerir l’Imperi Persa, al 333 aC, i va conquerir Frígia, es va enfrontar al dilema de deslligar el nus. Va solucionar el problema tallant el nus amb la seva espasa.

Doncs bé, a la Seu tenim un nus gordià que cal deslligar: l’incivisme, la inseguretat als carrers de la ciutat i les creixents ocupacions.

Històricament la Seu d’Urgell sempre ha estat una ciutat exemplar quant a seguretat, neteja i civisme. De fet, la Seu d’Urgell ha estat durant molt temps entre les capitals de comarca amb millor índex de seguretat ciutadana.

Ara tots hem pogut observar com arreu, durant els darrers mesos, han proliferat de manera preocupant les pintades a moltes parets de les façanes dels edificis de la Seu amb diferents missatges polítics, reivindicatius i d’altres. Algunes pintades a zones concretes i sensibles de la Seu, com a l’entrada comercial del Centre Històric, més enllà del missatge que continguin, són inadmissibles si volem que la ciutat sigui el que realment ha de ser: la capital del Pirineu.

Per altra banda, també hem pogut veure a través de vídeos virals: “botellons”, baralles i d’altres “festes” que només fan que malmetre la imatge de la nostra ciutat, més tenint en compte l’època de crisi sanitària per la COVID-19, on encara malauradament ens trobem a l’actualitat. L’equip de govern ha de ser capaç de mantenir l’ordre i la seguretat dels ciutadans i ciutadanes de la Seu, i ara mateix això no és així, malgrat que la policia municipal fa tot el que pot.

Per últim, està el tema espinós de les ocupacions. La meva opinió al respecte és clara: no es poden tolerar ni permetre les ocupacions i s’ha de fer una política activa des de la policia i tots els mitjans a l’abast de l’Ajuntament per evitar-ho i revertir la situació actual. Més enllà d’això, cal dir que tots els casos socials han de ser atesos adequadament. No es pot deixar a ningú enrere ni ens podem permetre veure a gent dormint a caixers bancaris, però aquests casos han de ser atesos pels canals oficials. I aquí és on s’ha de criticar la passivitat dels successius equips de govern de Junts (abans Convergència) i ERC, des de fa més d’una dècada, que no han estat capaços d’aconseguir un parc d’habitatge públic de propietat municipal per posar-ho a disposició de la ciutadania. Qui sembra llamps, recull tempestes.

La seguretat i el civisme també és democràcia i és llibertat. Per això l’Ajuntament ha de posar tots els esforços en solucionar tots els problemes que s’acumulen actualment. Cal acceptar que tenim un greu problema i enfrontar-nos a ell amb tots els nostres recursos i d’acord amb la llei, però amb tota contundència i la màxima urgència possible.

Deslliguem aquest nus gordià que tenim al davant i evitar aquesta pregunta recurrent que es fa moltíssima gent: què li passa a la Seu?. La seguretat és un patrimoni públic i cal defensar-la amb totes les conseqüències.

Joan Barrera Aranda

Regidor de Compromís X La Seu

Mínguez i Ordeig es reuneixen amb empreses a la Seu per parlar de fons europeus

Els fons europeus, que sumaran un total de 70.000 milions d’euros a repartir entre 2021 i 2023, suposen una oportunitat única pel territori.

Compromís X La Seu està treballant per tirar endavant una proposta, d’acord amb les empreses locals, per demanar fons europeus.

La diputada al Congrés dels Diputats, Montse Mínguez, i el diputat al Parlament de Catalunya, Òscar Ordeig, es van reunir a la Seu d’Urgell amb importants empreses locals per parlar sobre el futur dels fons europeus.

Els empresaris locals van mostrar als diputats les necessitats més urgents per tal de fer un projecte que serveixi per posar les bases al futur del territori i que serveixi per donar noves oportunitats a les noves generacions.

Els fons europeus, segons van informar, seran de 70.000 milions d’euros i es repartiran entre els anys 2021 i 2023. Aquests fons han de tenir els objectius bàsics de fomentar el treball, desenvolupar la sostenibilitat mediambiental i per digitalitzar institucions i empreses.

Aquests fons són una gran oportunitat per al territori i s’han de fer tots els esforços necessaris entre administracions i empreses privades per aconseguir fer un projecte que tingui una mirada a llarg termini i que generi aquestes noves oportunitats.

Compromís X La Seu està treballant per a redactar una proposta, d’acord amb les necessitats i objectius mostrats per les empreses locals, per aconseguir aquesta important fita.

Els diputats al Congrés i al Parlament de Catalunya també van aprofitar la visita per reunir-se amb regidors i regidores de Compromís de diferents municipis de la comarca de l’Alt Urgell i així poder parlar de les necessitats i objectius a futur del territori alturgellenc.

Compromís X Pirineu demana mesures decidides per impulsar i renovar la formació professional

En el ple del Consell Comarcal Compromís va recordar les mancances que pateix la comarca en l’àmbit de la formació professional

Valls anuncia que els fons europeus permetran la necessària reforma de la formació professional, una oportunitat que cal saber aprofitar

En el ple del Consell Comarcal celebrat el passat dijous Compromís va recolzar el conveni de formació professional dual amb l’institut Joan Brudieu, un model que ja fa anys que funciona molt bé a països com Alemanya, però va insistir en la necessitat que des de totes les administracions es plantegin mesures decidides per impulsar i renovar la formació professional a la nostra comarca.

La portaveu del grup comarcal i regidora a l’ajuntament de la Seu, Carlota Valls, va detallar les mancances que pateix l’Alt Urgell pel que fa a l’oferta de títols de formació professional.

Patim una falta de renovació en la oferta de titulacions, ja que hi ha estudis que fa tants anys que es donen que ni el propi mercat laboral proper pot absorbir als professionals que acaben i cerquen el seu lloc de treball. Aquesta situació desvirtua el fi últim de la formació professional, que és la inserció al mercat laboral dels estudiants.

Es dona una concentració de l’oferta en determinats centres, en detriment d’altres, especialment al sud de la comarca. L’institut Aubenç d’Oliana fa anys que reclama poder ampliar la seva oferta en formació professional i donar així resposta a les famílies que viuen al sud de la comarca i en les comarques limítrofes. Per la seva banda, l’institut La Valira de La Seu fa anys que reclama poder completar la construcció de l’edifici que es va projectar el seu dia, que inclou una planta més, el que permetria poder oferir als seus estudiants formació post obligatòria, el que evitaria la massificació en altres centres i fins i tot l’especialització dels centres d’estudis.

Existeix una manca d’ofertes relacionades amb el territori, deixant palès dades com que no hi ha cap oferta de formació professional adreçada a la restauració, al turisme i a l’esport, activitats clarament presents i diferenciadores al nostre territori que necessiten de professionals qualificats.

Valls va demanar a l’equip de govern de Junts i ERC que no s’excusin en el fet que la formació professional és competència del departament d’Educació, doncs és des de les administracions locals que s’ha de lluitar per a que les administracions superiors i centrals entenguin i donin resposta a les necessitats de cada territori.

I els hi va subratllar que hi ha altres mesures on sí tenen una competència directa com, per exemple, en la redacció de les bases dels llocs de treball de les administracions locals on, segons la consellera Valls, en ocasions es puntua massa generosament la titulació superior en llocs de treball on la llei només demana titulació en formació professional. En aquest sentit Valls va subratllar que la contractació pública s’ha de regir pels principis que exigeix la llei, que són els garants d’evitar procediments de selecció subjectius i/o arbitraris.

Valls recorda que el govern de l’estat espanyol ha anunciat una inversió de 5.000 milions dels fons europeus en un pla nacional de capacitats digitals, un pla estratègic d’impuls a la Formació Professional i en la digitalització del sistema productiu, accions que es duran a terme amb les comunitats autònomes mitjançant programes de cooperació territorial.

Segons Valls “estem davant d’un moment històric, arribaran inversions al sistema educatiu i productiu que cal saber aprofitar. Si ens quedem enrere, quin futur els depara als nostres infants i joves? Demanem als polítics al capdavant de les administracions locals que siguin ben conscients de la responsabilitat que tenim, ara és el moment de lluitar pel nostre territori més que mai per a que arribin les oportunitats que tan necessitem”.