La violència contra les dones es pot eliminar

Massa sovint hem sentit que els grans problemes de la humanitat no tenen solució; missatges pessimistes com que sempre hi haurà rics i pobres, que sempre manaran els poderosos, que la igualtat de gènere és una utopia…

No és cert. Nosaltres, que existim tal i com som ara (Homo Sapiens) des de fa uns 200.000 anys i mai hem estat governats per cap ésser superior, som els únics responsables del món que tenim. I som els únics amb capacitat per canviar-lo.

L’origen històric de la violència contra les dones la trobem en la instauració del model de família patriarcal al període de l’Antiga Roma (del segle VIII a.C. al segle V d.C.) , on la dona es veia obligada a obeir al seu pare primer i al seu espòs després.

Posteriorment, els pocs drets de les dones que quedaven van ser fulminats a l’edat medieval (del segle V fins el XV) on el valor de les dones de les classes altes radicava en les aliances familiars que podien aportar mitjançant els matrimonis convinguts, i les dones de les classes baixes es consideraven poc més que esclaves.

Aquests models van perdurar en el temps reforçats per les estructures de poder, per les religions i per les classes polítiques, formades exclusivament per homes; i es van fer presents en totes les societats del món.

No és fins la segona meitat del segle XX que, gràcies a les organitzacions feministes, el problema de la violència contra les dones es visibilitza, primer pas per la lluita per la seva eradicació.

I ara ens toca a nosaltres, a les dones i als homes del segle XXI, seguir avançant per una societat lliure de violència contra les dones, una societat millor per a tothom.

Ara sabem que amb polítics que apostin sense reserves per la igualtat de gènere i els drets de les dones;  treballant per la prevenció des dels primers anys de vida; aprovant lleis que protegeixin les dones i els seus fills i no deixi impunes als agressors; dedicant els recursos necessaris per donar suport integral a les víctimes i teràpia als agressors; i amb una majoria d’homes i dones que somiïn i treballin per una societat més justa, el canvi és possible.

Si, el canvi és possible, i el pessimisme és una excusa.

Carlota Valls Albiol

Regidora de Compromís X La Seu i consellera comarcal de l’Alt Urgell

Compromís reclama assimilar Andorra a la regió sanitària de l’Alt Pirineu

Cal trobar una solució per no bloquejar Andorra, sobretot en èpoques nadalenques, i pugui rebre visitants per mantenir activitat econòmica i els llocs de treball.

Molts ciutadans i ciutadanes de la Seu d’Urgell treballen a Andorra i es poden veure afectats laboralment per aquest tancament.

A causa de l’augment de casos de la COVID-19 a tot Catalunya, el govern de la Generalitat va establir unes mesures molt estrictes per evitar la seva propagació que incloïa la declaració de l’estat d’alarma que limita el lliure moviment de les persones.

Aquesta limitació provoca que cap ciutadà de Catalunya pugui desplaçar-se fora de les seves fronteres si no és amb unes excepcions, com per motius de feina o d’altres.

Ahir es va filtrar el pla de la Generalitat en el qual es proposa que es talli l’accés a Andorra fins al 15 de gener, la qual cosa tindria uns efectes devastadors per a l’economia del nostre país veí. S’ha de tenir en compte que ara ve l’època de Nadal i la campanya comercial que va associada, així com la temporada d’esquí que començarà en breu.

Aquesta situació és totalment intolerable i cal portar a terme mesures per evitar el seu aïllament i Compromís proposa que es consideri el Principat d’Andorra com un territori més de l’àrea de salut de l’Alt Pirineu i Aran, la qual cosa evitaria conflictes com els que estem vivint actualment.

És important recordar que un sotrac econòmic a Andorra també repercutiria amb llocs de treball als habitants de la Seu, dels quals més de 1.300 treballen a diferents empreses d’aquest país i moltes famílies en depenen econòmicament. No es pot donar l’esquena a un territori veí i amic al qual hem estat entrelligats històricament.

També caldria tenir en compte un relaxament de les mesures a hores puntes a la frontera hispano-andorrana per evitar grans aglomeracions a l’hora en la qual la majoria dels treballadors fronterers es traslladen a les seves residències de la Seu i la comarca.

Compromís també reclama a l’equip de govern de l’Ajuntament de la Seu i del Consell Comarcal de l’Alt Urgell que, ara més que mai, defensin els interessos del territori.

Ordeig declara que “com a diputat del Parlament ja he fet arribar a la consellera de Salut el cas concret d’Andorra per evitar el seu tancament perimetral fins a mitjans de gener” i considera que “aquestes mesures tindrien una repercussió molt gran pel territori andorrà i alturgellenc que prou malament ho està passant amb la crisi sanitària i econòmica provocada per la COVID-19 i, per tant, cal que Andorra sigui considerat una part més a efectes pràctics del territori de l’Alt Pirineu i l’Aran.”

Compromís X Pirineu reclama millores urgents en la gestió de l’aigua a la comarca

En diverses reunions de treball, el grup de Compromís ha recollit les necessitats que presenta el territori en matèria d’aigua.

Des de Compromís preocupa sobre tot la manca d’aigua potable a diferents nuclis de la comarca i la pèssima salut dels nostres rius.

Els regidors, regidores, consellers i consellera de Compromís han celebrat diverses jornades de treball dedicades a estudiar la gestió de l’aigua a la nostra comarca. Amb el suport d’experts reconeguts en la matèria han recollir les necessitats que presenta la comarca, així com les diferents propostes que podrien portar a la seva solució.

Des de Compromís preocupa sobre tot la manca d’aigua potable a diferents nuclis de la comarca i la pèssima salut dels nostres rius.

L’aigua, com a font de vida, ha preocupat sempre i en tots els temps. A Europa fa molt temps que es treballa per aconseguir la màxima qualitat de l’aigua que es beu i per reciclar l’aigua un cop s’ha utilitzat.

En el nostre país la competència de la gestió de l’aigua està repartida entre les administracions i altres organismes autònoms i independents però amb relació directa amb l’administració. En el cas de Catalunya tenim la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre i l’Agència Catalana de l’Aigua, cadascuna amb àmbits d’actuació ben delimitats.

Fruit de la col·laboració entre les diferents entitats sorgeixen els Plans Hidrològics, que recullen totes les actuacions que permeten avançar en la millora de la gestió de l’aigua en tots els àmbits: els regadius, els pantans, els rius, els torrents… i controlen actuacions com les construccions vora els rius, els vessaments, les activitats com la pesca i la pràctica d’esports d’aigua, el sanejament de l’aigua, el pagament dels cànons, la neteja de les lleres i un llarg etcètera.

Als territoris rurals com el nostre, és cabdal la tasca que duen a terme les associacions o comunitats de regants que, amb les seves concessions en l’aprofitament de l’aigua, gestionen des de fa molt temps aquest recurs vital per l’economia relacionada amb la terra.

Cal reconèixer els esforços fets fins ara, però cal també destacar que tenim encara molts reptes per endavant i que en alguns aspectes ens estem quedant enrere: Com és possible que en ple segle XXI encara tinguem pobles sense aigua potable i cap depuradora en tota la comarca realment eficaç?

Els governs de Junts i ERC tant al Consell com als ajuntament no han lluitat tot el que caldria pel nostre dret a l’aigua de boca de qualitat i per la salut dels nostres rius. Però també cal dir que es fa necessari que la població prengui consciència també de com les seves actuacions del dia a dia afecten seriosament la qualitat de la nostra aigua. Només cal veure tot el que moltes persones aboquen als vàters per adonar-nos que caldrà molta pedagogia per adquirir nous hàbits més respectuosos amb el medi ambient.

Compromís ha recollit les mancances que presenta la comarca en matèria de gestió d’aigua, estudiarà propostes que aportin solucions factibles i les farà arribar als equips de govern dels Ajuntaments i del Consell Comarcal.

Compromís denuncia la mala gestió dels impostos a la Seu per part de Junts i ERC

En el darrer ple es van aprovar la pujada dels menjadors escolars i de les escombraries i la baixada d’un 0,5% de l’IBI.

Aquesta política econòmica de Junts i ERC demostra que no tenen projecte de futur per la Seu.

En el passat plenari municipal que es va celebrar dilluns dia 2 de novembre es van aprovar una sèrie de modificacions de les ordenances fiscals que regulen els impostos, taxes i preus públics que paguen els ciutadans i ciutadanes d’una població i poden ser una eina que impulsin mesures que ajudin al sector econòmic de la Seu.

L’equip de govern de Junts i ERC van aprovar unes modificacions que consistien en la pujada del preu del menjador escolar de la llar d’infants un 4% fins el preu màxim que permet la Generalitat i també va pujar la taxa d’escombraries. Per altra banda, es va aplicar una rebaixa ridícula d’un 0,5% sobre l’IBI i es va bonificar el 100% de la taxa d’ocupació de via pública per a terrasses de bars i restaurants i 100% de la taxa als paradistes del mercat setmanal, ambdues bonificacions a proposta del grup de Compromís.

Aquestes contradiccions dintre de la seva proposta liderades per Viaplana d’ERC, demostren una falta de direcció en les polítiques econòmiques de l’Ajuntament de la Seu i una falta de projecte de ciutat.

Cal recordar que l’IBI en aquesta ciutat és de les més cares de Catalunya per habitant i que els darrers 15 anys ha pujat més d’un 100%, és a dir, s’ha doblat el preu de l’IBI urbà. Aquesta rebaixa, per tant, és una cortina de fum per amagar la seva incapacitat d’aplicar altres mesures per revitalitzar l’economia local.

També és important remarcar que l’IBI rústic ha pujat els darrers 4 anys l’escandalosa xifra de 440% i l’equip de govern no ha fet res per a revertir aquesta injusta situació d’un sector primari molt afectat inclús abans de la pandèmia.

Compromís durant la present i l’anterior legislatura, ha fet vàries propostes de modificació d’aquestes ordenances on es recollien una sèrie de mesures per a reactivar l’economia d’alguns sectors afectats per la crisi, impuls d’energies verdes i abaratir alguns impostos que són dels més elevats de Catalunya.

Les principals propostes han estat crear una línia de subvencions per tal de bonificar fins el 90% de la quota de l’IBI als locals comercials del Centre Històric i d’altres zones d’interès, rebaixar el tipus de l’IBI rústic per tal de compensar la pujada aplicada al 2018, bonificar el 50% de l’IBI on s’instal·lin plaques solars i una bonificació del 95% en l’ICIO, reduir del 50% de l’Impost sobre construccions, instal·lacions i obres (ICIO) de l’Ajuntament en aquelles amb un import màxim de 30.000 €, bonificar el 100% de la taxa d’ocupació de la via pública per terrasses a bars i restaurants, així com la bonificació del 100% de la taxa als paradistes del mercat setmanal i bonificar la quota de la plusvàlua per herència fins a un 95% en cas de familiars de primer grau.

Compromís mostra la seva profunda decepció per la falta de voluntat de pacte de l’equip de govern i perquè de totes les propostes que va enviar en un document, del qual no va rebre cap resposta, només es va aprovar una: la de la bonificació de les terrasses de bars i restaurants i la bonificació de la taxa als paradistes del mercat setmanal.

Aquestes mesures que aplicarà l’equip de govern no arribaran a qui més necessiti un cop de mà per part de les administracions públiques. Aquella família que no tingui un pis en propietat, veurà com no només no es beneficiarà de cap rebaixa d’impostos sinó que a més pagarà més per les escombraries i pel menjador escolar.

Ordeig declara que “en temps difícils cal ser resolutius i aplicar mesures econòmiques que ajudin a tirar endavant el teixit comercial i empresarial de la Seu” i afegeix que “un cop més es demostra la incapacitat d’aquest equip de govern que es veu superat per les circumstàncies”.

Junts i ERC pugen el preu del menjador i voten en contra a augmentar les beques

Compromís va presentar una moció per baixar el preu del menjador i augmentar el nombre de beques

La moció va rebre el suport dels dos grups a l’oposició i el vot en contra de Junts i ERC

En el passat ple de l’ajuntament de La Seu, celebrat el dilluns 2 de novembre, el grup Compromís x La Seu va presentar una moció mostrant el seu rebuig a l’augment de preu del menjador escolar de la llar d’infants municipal  Els Minairons , proposant que el preu es rebaixi un 10 % com a mínim i demanant més beques per famílies en situació desfavorida.

En la defensa de la moció, la regidora de Compromís Carlota Valls, va fer especial èmfasi  en la importància de l’espai de migdia de la llar d’infants, perquè  compleix objectius pedagògics en l’educació integral dels infants i alhora és una eina de conciliació per als seus progenitors.

També va destacar que cal tenir en compte la situació de crisi econòmica que estan patint les famílies per motiu de la pandèmia i que ara des de les administracions és el moment d’ajudar i no d’ofegar més.

La moció va rebre el suport de la CUP i el rebuig dels dos partits al govern, Junts i ERC, que van argumentar que els preus del menjador els fixa IAUSA. En aquest sentit, Valls va respondre que la llar d’infants és municipal i per tant l’ajuntament  té competència per poder fixar el preu que cregui oportú.

També va destacar que caldria estudiar el perquè pràcticament no s’atorguen beques a la llar d’infants, si es tracta que la informació no arriba a les famílies, si els criteris per accedir-hi són massa restrictius o si des de l’equip de govern no s’està fent una veritable política de suport a les famílies.

Per Carlota Valls  “amb aquesta pujada de preu del menjador al màxim que permet la llei i amb un sistema de beques tan deficient , Junts i ERC demostren  molt poca sensibilitat vers les famílies i sobre tot cap a les dones, les mares, que són les que al final sovint es veuen abocades a renunciar a la seva carrera professional per falta de suport en la criança dels fills”.