Compromís demana a la consellera que es garanteixi el dret a l’avortament a les dones del Pirineu

En la demarcació de Lleida no es pot practicar l’avortament quirúrgic i en cap hospital del Pirineu es prescriuen les píndoles abortives.

Les dones del Pirineu que volen exercir el seu dret legal a la interrupció voluntària de l’embaràs han de fer llargs desplaçaments a altres províncies.

Compromís x Pirineu ha fet arribar una carta a la Hble. Sra. Consellera de Salut, Alba Vergés, demanant que es garanteixi el dret a la interrupció voluntària de l’embaràs al Pirineu, la necessitat d’equiparar els serveis en els hospitals generals de nivell bàsic i que a l’hora de gestionar els hospitals situats a les comarques del Pirineu es tingui en compte la distància geogràfica i la orografia fins l’hospital de referència.

La Llei orgànica 2/2010, de 3 de març garanteix el dret a l’avortament a través de la xarxa de salut pública. Però, en la realitat, les dones del Pirineu es troben amb el greuge d’haver de fer llargs desplaçaments donat que en la demarcació de Lleida no hi ha cap hospital que realitzi avortaments quirúrgics i, a més, en cap hospital del Pirineu s’ofereixen les píndoles abortives.

Segons Compromís les causes d’aquesta situació injusta cap a les dones de muntanya són tres: la prevalença d’hospitals vinculats a l’església catòlica, una històrica inacció del Departament de Salut i un característic  immobilisme dels partits conservadors que han governat el Pirineu en les últimes dècades.

Compromís proposa revisar els concerts de departament de Salut amb hospitals vinculats a l’església catòlica i denuncia que la llei reconeix la objecció de consciència però contempla també que els centres mèdics han de garantir que hi hagi algun professional disposat a fer-ho, cosa que no s’està complint en molts hospitals.

Malgrat les reivindicacions de les associacions de dones feministes, dels partits progressistes i de les pròpies afectades, les administracions locals  no han lluitat mai de forma contundent per una solució a aquesta situació, deixant palesa una forma de governar conservadora i allunyada de les fites aconseguides en la lluita pels drets de les dones.

En la carta a la consellera Compromís escriu “La nostra petició és clara: una dona que viu al Pirineu i  vulgui exercir el seu dret a interrompre l’embaràs ha de poder fer-ho en les mateixes condicions que una dona que visqui a qualsevol altre indret de Catalunya. I aquesta situació s’ha de fer extensiva a tots els serveis mèdics bàsics que ha d’oferir un hospital comarcal als seus habitants”.

Per Carlota Valls, consellera portaveu de Compromís pel Pirineu, “si volem un país territorialment equilibrat és imprescindible aplicar mesures de discriminació positiva. La lluita contra el despoblament i per l’equilibri territorial, passa per poder garantir el dret a la salut pública, i als altres serveis bàsics, dedicant els recursos necessaris per obtenir solucions realistes i definitives”.

Compromís X Pirineu demana solucions als continus talls de llum

Una mica de vent, llamps, pluja o neu són suficients per a que alguns pobles pateixin talls de llum que provoquen importants perjudicis a particulars i empresaris.

És necessari exigir un bon manteniment i una renovació de les xarxes elèctriques, més especialment als pobles de muntanya.

Als pobles de la nostra comarca, a la que bufa una mica fort el vent, llampega, plou o neva, es relativament freqüent que es produeixin talls de llum. Ja siguin de llarga durada (hores, dies) o curta (microtalls) provoquen importants perjudicis a particulars i empresaris.

Als nostres pobles quan marxa la llum ens podem trobar situacions preocupants. Quedar-se en ple hivern sense llum pot significar estar sense calefacció ni aigua calenta durant hores amb temperatures sota zero. També pot suposar que en els pobles sense cobertura de telefonia mòbil, persones grans es quedin sense línea de telèfon fix o serveis de teleassistència. Pels restaurants i establiments turístics pot suposar importants pèrdues d’aliments frescos i reclamacions de clients per diferents molèsties ocasionades.

La tempesta que hem patit aquest cap de setmana ha provocat, un cop més, talls de llum a diferents pobles de la comarca. En aquesta ocasió han estat especialment destacables els talls a diferents nuclis dels municipis de Fígols i Alinyà i de Montferrer i Castellbó.

Un significatiu nombre de pobles de Lleida s’han unit per reclamar solucions davant el problema dels continus microtalls d’energia elèctrica que provoquen seriosos problemes en el funcionament d’electrodomèstics, dispositius de cobraments, instal·lacions d’alarmes, entre altres. I és que Endesa no compatibilitza els microtalls de menys de tres minuts, malgrat comporten aquestes conseqüències negatives en els usuaris.

Des del Síndic de Greuges de Catalunya s’ha recordat recentment que l’electricitat és un servei bàsic i essencial per a la vida quotidiana i cal garantir-ne la qualitat i la continuïtat. També va instar a les administracions a actuar de manera coordinada en aquest àmbit.

Compromís porta reclamant durant anys les mancances en infraestructures i serveis de les zones rurals, entre elles les xarxes elèctriques i la necessitat que des de les administracions locals s’exigeixi a la companyia subministradora de llum, Endesa en la majoria de casos, la renovació de certes línees en mal estat u obsoletes, la prevenció d’avaries amb un constant manteniment de les xarxes, una ràpida resposta en cas de problemes i facilitar les reclamacions com a dret dels clients.

Per Jordi Vila, regidor a l’ajuntament d’Oliana i conseller comarcal “una solució per suplir la insuficient inversió de companyies privades seria que des de les administracions es fomentés, mitjançant subvencions, l’ús d’energies renovables amb acumulació”. I afegeix “amb simplement una bateria i unes plaques solars podríem evitar quedar-nos sense calefacció”.

Carlota Valls, regidora a l’ajuntament de La Seu i consellera comarcal afirma que “en la nostra lluita per fer dels nostres pobles llocs amb igualtat d’oportunitats cal que des de les administracions es treballi per garantir el servei bàsic de la llum, eradicar la pobresa energètica i la implementació de fonts d’energies alternatives i renovables”.

Actuar davant la pobresa

La pandèmia ens està deixant una societat amb unes dades de pobresa, extrema pobresa i pobresa infantil alarmants. Les desigualtats  socials són cada vegada majors. Plou sobre mullat i les polítiques socials existents es mostren, més que mai, insuficients.

El passat mes de maig es va aprovar la prestació de l’Ingrés Mínim Vital amb objectius tan lloables com dotar a les persones vulnerables dels recursos econòmics per cobrir necessitats bàsiques, i acompanyar-les en el camí des de l’exclusió a la participació plena en la societat.

L’al·luvió de sol·licituds, una plantilla insuficient, la manca de comunicació entre les diferents administracions, una excessiva burocratització, una tramitació telemàtica de certa complexitat i uns requisits de renda i patrimoni massa restrictius, ha comportat que només una mínima part de famílies que ho necessiten hagin rebut aquesta ajuda.

Però encara que s’aconseguís desplegar en la seva totalitat aquesta i altres prestacions, estaríem combatent realment i per sempre la pobresa? És el sistema de prestacions, subvencions i ajuts el model que ens ha de portar a la igualtat d’oportunitats?

Molts són els col·lectius que alcen la seva veu demanant canvis substancials en les polítiques socials i plantegen deixar de banda d’una vegada per totes un model basat més en una visió assistencialista, paternalista i caritativa enlloc d’anar a buscar l’arrel del problema.

Un nou paradigma per a les polítiques socials: la Renda Bàsica Universal

La pandèmia i les seves devastadores conseqüències en la economia ha portat que ressoni amb més força la proposta de la Renda Bàsica Universal i Incondicional (RBUI) com a solució estructural per a la eliminació definitiva de la pobresa i el patiment humà.

Es tracta d’un ingrés universal, incondicional i suficient que aportaria una seguretat econòmica a les persones per poder subsistir materialment i així poder projectar plans de vida amb l’objectiu de realitzar-se i no només de subsistir.

Universal, per a tothom, amb caràcter preventiu, no cal trobar-se en situació de pobresa per cobrar-la, tracta a totes les persones per igual. Incondicional, no és incompatible amb altres fonts d’ingressos, no desincentiva la cerca de treball en el mercat laboral, al contrari, fomenta les vocacions. Suficient, posa en valor els treballs de cura i domèstics, els voluntariats, millora la vida de les persones en situació de dependència i evita els problemes d’ansietat provocats per la incertesa econòmica.

Molts es pregunten si hi ha recursos suficients per una mesura d’aquest tipus. En aquest sentit val a dir que ens estalviaríem una gran quantitat de diners en les estructures actuals dels serveis socials; s’evitaria la picaresca i les corrupteles al voltant de la gestió dels subsidis; i molt probablement el major benestar de la població comportaria una menor despesa en salut, doncs l’ansietat i l’estrès estan relacionats amb la majoria de malalties.

Però la pregunta clau és una altra…

Com volem distribuir els nostres recursos?

Volem prioritzar els interessos de tots o volem continuar afavorint a una minoria que s’ha apropiat de la gran part dels recursos?

Sabem que l’1% de la població mundial acumula el mateix patrimoni que el 99 % de persones restants juntes, i que aquesta situació limita i entra en contradicció amb valors com la democràcia, els drets humans i la ecologia.

Veiem també com el món laboral pateix des de fa uns anys una transformació sense precedents: el veloç desenvolupament tecnològic i la mecanització ha creat grans borses de persones aturades a tot el món i la precarització de les condicions de treball ha deixat a moltes altres en la perversa situació de ser “treballadors pobres”.

Davant d’aquesta situació, models més humanistes en la economia basats en un repartiment més equitatiu dels recursos existents, es presenten per molts experts com la solució per evitar el col·lapse del sistema i com a resposta per combatre el patiment humà.

La proposta de la Renda Bàsica Universal, que suposaria una revolució econòmica, social i humanitària, avança amb força arreu del planeta. Activistes de tot el món estan plantejant diferents accions per impulsar-la. A Europa, el passat mes de setembre es va posar en marxa una iniciativa que pretén aconseguir un milió de signatures als 27 països de la Unió Europea que permetrien traslladar el debat de la Renda Bàsica a les institucions comunitàries. https://rentabasicaincondicional.eu/ca/iniciativa-ciutadana-europea/

I és que d’això es tracta, que no fugim d’estudi de la pobresa, que no mirem a una altra banda, que no ens deixi indiferents el dolor de qui pateix. Cal que tots i totes ens convertim, en la mesura de les nostres possibilitats, en activistes contra la pobresa i plantegem debats i posem en marxa petites o grans accions amb l’objectiu d’aconseguir  una societat on tothom tingui les oportunitats per trobar el seu lloc.

Carlota Valls Albiol

Regidora Compromís X La Seu

Consellera Compromís X Pirineu

Compromís denuncia la incapacitat de Junts i ERC per garantir el dret a l’habitatge

Dilluns es va produir un incendi en una casa ocupada amb danys materials importants.

Compromís porta advertint des del setembre del 2019 sobre els riscos de seguretat dels habitatges ocupats de la plaça Europa sense que s’hagi fet absolutament res.

Dilluns d’aquesta setmana es va produir un incendi a una de les cases ocupades del Portal d’Andorra, al costat de la resta d’habitatges ocupats de la plaça Europa. Es van produir danys materials i personals importants, el que va provocar que la família amb nens que ocupava la casa hagués de ser traslladada a l’Hospital per inhalació de fums i donada d’alta hores més tard.

Compromís X La Seu vol denunciar que això és el resultat de la desídia de l’actual equip de govern de Junts i ERC que no han fet res per resoldre el problema de l’ocupació dels habitatges de la plaça Europa i Portal d’Andorra. Es va començar amb l’ocupació de 2/3  habitatges i avui n’hi ha més de 40 d’ocupats.

Cal recordar que al setembre del 2019, Compromís va fer la primera interpel·lació al ple municipal per denunciar aquesta ocupació i advertir sobre dels possibles problemes de convivència i seguretat que això podria comportar. També va fer denúncia pública el 18 de setembre del mateix any. No han tingut una actitud diligent, ni l’Ajuntament ni l’entitat bancaria responsable de l’edifici, per resoldre aquest problema, que ara s’ha fet gran i anirà a més si no s’actua.

És important remarcar que aquest problema ve provocat per una política passiva, erràtica, i gairebé inexistent en la promoció d’habitatge social per part de Convergència i ERC en els darrers 16 anys. En els quatre darrers mandats en l’ajuntament per part de governs de Convergència i ERC no s’ha construït ni un sol habitatge protegit, ni per a joves, ni per a famílies amb pocs recursos. En els 24 anys de governs de Progrés, se’n van construir una mitja de 10 habitatges/any.

L’única promoció que es va fer durant l’etapa liderada per Convergència (precursors de Junts per La Seu) i ERC és el bloc de l’Horta del Valira que va acabar en mans de Caixabank i només va servir per especular i aconseguir que l’ajuntament s’enriquís amb prop de 2 milions d’euros, diners que tampoc es van fer servir per afavorir polítiques d’habitatge, sinó per tapar forats fruit d’una gestió negligent.

El grup de Compromís X La Seu, des de fa 7 anys, ve insistint en el fet d’arribar a acords amb l’entitat bancària propietària dels blocs de la plaça Europa per poder utilitzar els habitatges per a lloguer social a preus assequibles. Davant d’aquestes reivindicacions la resposta de l’equip de govern de Convergència amb el suport còmplice d’ERC, va ser encarregar un informe de més de 15.000 euros que va servir per engreixar el calaix de projectes que es paguen i, finalment, no serveixen per a res sinó per malbaratar els diners de totes i tots.

Per tot això, el grup de Compromís mostra la seva gran preocupació i insta a l’equip de govern de l’ajuntament de la Seu liderat pel tàndem Fàbrega / Viaplana a actuar de manera immediata per revertir aquesta situació lamentable i perillosa per a la convivència de tots els ciutadans i ciutadanes de la nostra ciutat i a aplicar mesures urgents perquè no es produeixin més ocupacions a la Seu.

Ara amb el nou pressupost aprovat fa uns dies, a proposta de Compromís, es va acceptar crear una partida destinada a la compra de l’edifici inacabat de 13 habitatges a l’Avinguda Valira núm. 9, a veure, si per fi, s’inicia des de l’ajuntament una política municipal a favor de l’habitatge de lloguer social.

Compromís: responsabilitat, residència, la Seu

Pels carrers de la Seu, i també m’atreviria a dir de quasi de tot el món, només es parla d’una cosa: de la crisi sanitària i econòmica de la COVID-19.

Aquesta pandèmia ha condicionat tot des del seu inici a les nostres contrades, amb una afectació claríssima a nivell sanitari. També ha provocat unes de les pitjors crisis econòmiques que es recorda amb una profunda afectació al teixit comercial i empresarial de casa nostra.

Davant d’aquesta dramàtica situació, ara més que mai, cal que totes les ciutadanes i ciutadans actuïn d’una manera responsable. Això inclou, és clar, als seus representants polítics que han d’actuar amb especial responsabilitat.

El dilluns 21 de desembre, es va presentar al ple municipal de la Seu el pressupost que és el document que defineix com l’Ajuntament gasta els diners públics per fer front a les necessitats de la ciutat. I per primer cop en dècades s’han pactat els pressupostos entre l’equip de govern i Compromís en un pacte sense precedents.

Compromís ha elegit actuar amb responsabilitat i, davant les dificultats, ha proposat 12 modificacions del pressupost que corregien mancances més que evidents.

La primera i principal és que l’Ajuntament de la Seu d’Urgell ha d’impulsar la construcció d’una residència per a la gent gran. Gairebé 25.000 persones han mort en residències per a Gent Gran durant la pandèmia , una xifra especialment esfereïdora i que ens hauria de fer reflexionar a tots plegats. La Gent Gran és un col·lectiu especialment vulnerable que ha de ser tractat amb respecte, atenció i estima. I les administracions públiques han de garantir que això es compleixi.

No pot ser que la Seu i la seva comarca, a dia d’avui, no disposi d’una residència pública. Per això Compromís ha exigit que hi hagi una partida econòmica de 500.000 euros per a impulsar la redacció del projecte d’un complex residencial modern, amb espais enjardinats, amb pisos tutelats i places de residència de gestió pública a l’Horta del Valira. És una necessitat inajornable. Era una de les prioritats del projecte de Compromís que va obtenir el recolzament majoritari en les darreres eleccions.

En l’àmbit sanitari, també s’ha acordat la creació d’una comissió que comptarà amb 3 experts de prestigi en planificació sanitària i que tindrà la funció d’assessorar l’Ajuntament de la millor ubicació dels complexos sanitaris així com de la cartera de serveis adequada per al nostre futur Hospital.

Hi ha altres iniciatives que també Compromís ha volgut impulsar com la promoció econòmica, dedicant una partida econòmica per a co-liderar amb Andorra, de forma efectiva, el procés que ha de portar a que la Catedral sigui nomenada com a Patrimoni de la Humanitat. També hem proposat l’obertura d’una delegació de l’IRTA (Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries) del Pirineu a la Ciutadella de Castellciutat.

Un altre aspecte important és l’habitatge públic. Als darrers 16 anys de governs de Convergència i ERC no s’ha fet cap acció a favor de l’habitatge social per a joves i famílies amb necessitats econòmiques. Per tant, durant l’any 2021 hem proposat que l’Ajuntament compri un edifici inacabat amb 13 habitatges, a l’Av. Valira 9, propietat de la SAREB, per convertir-lo en habitatges de lloguer. En aquests moments és molt urgent tirar endavant aquesta iniciativa.

Les 12 propostes també inclouen d’altres que volen renovar l’urbanisme, amb una plena accessibilitat per tots ells urgellencs i urgellenques eliminant les barreres arquitectòniques. També es reformaran, amb l’execució de diferents plataformes úniques, el carrer Regència d’Urgell i el carrer Sant Ermengol, des del carrer Llorenç Tomàs i Costa fins al carrer Sant Ot, i s’encarregarà un projecte d’embelliment de l’avinguda Guillem Graell i avinguda Valira i des de la rotonda d’entrada d’Andorra fins a la rotonda de plaça Catalunya.

La transparència també té un lloc important. Cal que l’Ajuntament i les seves empreses municipals siguin un model de gestió transparent i per això s’han demanat diferents mesures per avançar en aquesta direcció.

Per últim, també s’han pactat altres mesures com la creació de nous horts socials a la ciutat, la reivindicació de la instal·lació d’un ascensor a l’escola Albert Vives, una partida econòmica per a nous projectes i entitats del tercer sector, i la substitució dels bufadors de neteja per màquines aspiradores.

Davant de partidismes, cal posar per sobre de tot la Seu. Segurament discreparem de moltes coses, però els moments actuals exigeixen caminar junts per intentar pal·liar aquesta crisi que esperem que durant el 2021 es vagi esvaint.

Deia Leon Tolstoi (1828-1910), gran novel·lista rus, que “tots pensen en canviar el món, però ningú pensa en canviar-se a sí mateix”. Fem entre tots un camí que ens porti cap al futur.

Joan Barrera Aranda

Regidor de Compromís X La Seu