Posts by Compromís X La Seu

Compromís pel Pirineu celebra l’aprovació de la proposta de crear la sindicatura de greuges comarcal

Compromís va presentar una moció proposant un conveni de col·laboració amb el Síndic de Greuges de Catalunya que permeti garantir el dret a la ciutadania a disposar de la figura del seu defensor o defensora

La síndica de greuges de la Seu d’Urgell va exposar recentment que cada cop són més els ciutadans i ciutadanes dels pobles que es dirigeixen a ella per la manca d’aquesta figura als seus ajuntaments o al Consell Comarcal.

En el pel celebrat al Consell Comarcal el grup de Compromís pel Pirineus va presentar una moció reclamant un acord per proposar al Síndic de Greuges de Catalunya la signatura d’un conveni de col·laboració entre aquesta institució i el Consell Comarcal de l’Alt Urgell que permeti una supervisió singularitzada de la comarca i garanteixi el dret de la ciutadania a disposar de la figura del seu defensor com ja en gaudeixen els i les ciutadanes de La Seu.

En la exposició de la moció es va recordar que el Síndic de Greuges té la funció d’atendre les queixes de totes les persones que es troben desemparades davant l’actuació o la manca d’actuació de les administracions i que La Seu d’Urgell ja disposa d’aquesta figura.

Es va deixar constància del fet que la síndica de greuges de l’ajuntament de La Seu havia advertit recentment que malgrat les seves competències són teòricament només municipals estava atenent un nombre força considerable de persones de la comarca atès que no existeix aquesta figura en cap altre ajuntament de la comarca.

També es va recalcar que la comissió del Fòrum de Síndics, Síndiques, Defensors i Defensores locals de Catalunya en el seu informe sobre “Les desatencions a la ciutadania en temps de pandèmia” proposen la creació de la figura del/a síndic/a, a tots els ajuntaments com a indicador de maduresa i bona salut democràtica i com a recurs valuosíssim.

L’equip de govern va proposar afegir un punt més d’acord a la moció per la promoció de la figura del síndic del Consell Comarcal, proposta acceptada pel grup de Compromís, tot i que, segons va explicar la consellera Carlota Valls, “donades les característiques de la nostra comarca veien un model més realista i viable a curt termini el que ja tenen en marxa al Consell Comarcal de la Cerdanya i al Conselh Generau d’Aran, territoris veïns que han signat convenis de col·laboració amb el Síndic de Catalunya per una supervisió singularitzada”.  

Salvador Illa visita l’Hospital de la Seu d’Urgell

Salvador Illa, cap de llista del PSC al Parlament de Catalunya i ministre de Sanitat del govern d’Espanya fins a finals de gener d’enguany, acompanyat per Òscar Ordeig, regidor de l’Ajuntament de la Seu i diputat al parlament, i Sílvia Romero, diputada al Parlament, ha visitat l’Hospital de la Seu d’Urgell per parlar amb els professionals sanitaris i agrair-los la seva exemplaritat durant la pandèmia.

També s’ha produït una reunió amb els regidors i regidores de Compromís X La Seu on s’ha parlat de la Seu i del Pirineu, de les problemàtiques actuals i de nous projectes.

També ha visitat la Seu i el seu centre històric i ha pogut parlar amb alguns ciutadans i representants de col·lectius que l’han fet arribar els seus comentaris i neguits de present i futur.

Compromís denuncia la reiterada falta de sensibilitat territorial del govern de la Generalitat amb un nou confinament comarcal

En el ple celebrat dilluns Compromís va demanar a Junts i ERC que continuïn fent pressió als seus anàlegs al govern de la Generalitat per un confinament adaptat als diferents territoris.

Compromís aposta, en moments on cal reduir la mobilitat de persones, pel confinament de la regió sanitària Alt Pirineu i Aran.

Un cop més el govern de la Generalitat ha decidit confinar amb el perímetre comarcal i aquest tema va ser portat al ple de l’ajuntament de la Seu en forma d’interpel·lació per part del grup polític de Compromís X La Seu.

En la seva intervenció, la regidora Carlota Valls va afirmar que la demanda perquè s’apliquin confinaments adaptats i diferenciats en base a la realitat de cada territori ja és un clam des de les zones menys poblades de Catalunya, com és la nostra, i que és una petició que compta amb el vist i plau de la majoria dels catalans i catalanes a jutjar per la cobertura del tema que s’està donant en mitjans de comunicació fins i tot públics.

Com a exemple, va citar les tertúlies de Catalunya Ràdio on s’ha plantejat aquesta qüestió i es parlava, literalment i de forma unànime, de la falta de sentit comú del govern de la Generalitat en el fet de tractar d’igual manera als ciutadans de l’àrea metropolitana de Barcelona i als del Pirineu.

La regidora va recordar que tots els grups amb representació en l’ajuntament van signar una carta que es va fer arribar a la Generalitat no fa gaires setmanes amb aquesta petició. I que altres consistoris i consells comarcals han fet el mateix, reclamant aquestes mesures diferenciades per territoris com, per exemple, el confinament per regions sanitàries o en funció de la densitat de la població.

“Ens preguntem si aquesta actitud reflecteix un desconeixement del territori o simplement demostra que des del govern de la Generalitat es prenen mesures a la brava o a l’engròs; i tan una cosa com l’altra és molt greu i deixa un cop més patent la falta d’interès per la Catalunya rural i de muntanya” va afirmar Valls en la seva intervenció.

Per acabar, va demanar a l’equip de govern de l’ajuntament de la Seu format per Junts i ERC que segueixin insistint als seus respectius partits sobre la consideració específica de les zones de muntanya en les decisions relacionades amb les mesures de contenció de la COVID 19.

També va recordar que Compromís aposta pel confinament, quan sigui necessari limitar la mobilitat de les persones, de la regió sanitària Alt Pirineu-Aran amb la incorporació d’Andorra.

Compromís reclama més interès per part de Junts i ERC respecte el paper del Consell Municipal d’Accessibilitat i Mobilitat (CMAM)

En el ple de l’ajuntament el grup de Compromís va interpel·lar a l’equip de govern pels  continus retards en la presa de decisions en relació al CMAM

La regidora Carlota Valls va exposar propostes adreçades a l’accessibilitat en el projecte de reforma de la biblioteca, el vàter públic de la plaça Joan Sansa i la formació de càrrecs electes i tècnics

La proposta de creació del Consell Municipal d’Accessibilitat i Mobilitat (CMAM) va ser aprovada a instàncies d’una moció del grup de Compromís al febrer del 2020, amb l’objectiu de treballar per una accessibilitat universal i una mobilitat sostenible.

La regidora de Compromís Carlota Valls va expressar en un prec que des de la proposta de creació del Consell fins a la seva constitució efectiva cada passa que s’ha anat fent ha estat a base d’insistir i empènyer.

També va aclarir que  Compromís  no va proposar la creació d’aquest consell per poder dir que “ja el tenim i ja ens podem posar tots una medalla”, sinó per treballar cada dia per una ciutat accessible per a tothom.

La regidora va posar de manifest que l’accessibilitat és un tema que no pot esperar perquè les persones que pateixen discapacitats es troben dificultats cada dia i va demanar a l’equip de govern una actitud més disposada a treballar per aquests temes.

En aquest sentit va informar que juntament amb altres membres del Consell han començat a treballar, a l’espera que es convoqui el ple del Consell, en tres àmbits: el projecte de reforma de la biblioteca, el lavabo públic situat a la plaça Joan Sansa i la formació en accessibilitat de càrrecs electes i tècnics.

La reforma de la biblioteca és un bon moment per a fer-la veritablement accessible i l’inici de les obres és imminent, per aquest motiu s’ha revisat el projecte i s’ha elaborat un informe amb 10 propostes de millora en l’accessibilitat.

El vàter públic situat a la plaça Joan Sansa que s’anuncia com accessible, s’ha pogut comprovar que presenta certes dificultats d’accés que fan difícil el seu ús per persones amb mobilitat reduïda; s’ha redactat un document que recull aquests impediments en l’accessibilitat.

Els dos treballs s’han fet arribar als regidors responsables del CMAM juntament amb una proposta de formació sobre accessibilitat per a càrrecs electes i personal tècnic tant municipals com comarcals, amb l’argument que l’accessibilitat ha de ser un tema tranversal i present en totes les actuacions i projectes.

La regidora Carlota Valls va finalitzar agraint la imprescindible tasca que està duent a terme en pro de l’accessibilitat la Sra. Montse Rollan, membre del CMAM, i la valuosa col·laboració d’un altre membre del consell, el Sr. Adrià Rúbio.

Temps de crisi, temps de consensos amplis

Durant tota la història de la humanitat i de la nostra ciutat, la Seu d’Urgell, s’han viscut pandèmies (inclús bastant pitjor que l’actual), desastres naturals i crisis econòmiques que han delmat a la ciutadania així com la seva activitat econòmica.

Un dels exemples més recents de crisis que van afectar l’economia local i a nivell europeu, va ocórrer amb l’aparició de la fil·loxera, l’any 1890, a les nostres contrades va suposar una gran crisi econòmica ja que la vinya era l’únic conreu que es comercialitzava cap a les comarques veïnes en una societat agrària tradicional.

L’any 1982 també va esdevenir un altre desastre natural, molt conegut i recordat per tots els urgellencs: els aiguats, que van devastar els municipis per on passa el riu Segre, a més de pobles de muntanya on les fonts i els torrents brollaren com mai . A banda de dues víctimes a la comarca de l’Alt Urgell, es calcula que la riuada va causar pèrdues per valor d’uns 8 milions d’euros, és a dir uns 1.300 milions de pessetes de l’època.

De totes aquestes crisis la societat sempre se n’ha sortit i més enfortida. Però moltes vegades, això ha significat un canvi de paradigma en el que s’ha fet una transformació que ha canviat la manera de viure i la manera de generar noves fonts de riquesa.

Seguint amb l’exemple de la plaga de la fil·loxera, a la darrera dècada del segle XIX, l’advocat i agrònom barceloní Josep Zulueta i Gomis va iniciar un canvi econòmic, que perdura fins els nostres dies, amb la introducció de la vaca suïssa a la Seu i amb els primers assajos de fabricació de mantega. Josep Zulueta, acompanyat pels canvis de l’època amb les polítiques de foment del cooperativisme agrari, va impulsar la fundació, el 9 d’octubre de 1915, de la Sociedad Cooperativa de Lechería Sindicato Agrícola (el que es coneix avui en dia com la Cooperativa Cadí), la primera cooperativa lletera de l’estat. Els seus inicis van ser difícils, però l’èxit de la Cooperativa va suposar una transformació radical en el model agrari tradicional de la comarca  i dels territoris veïns.

El desastre provocat per les inundacions del riu Segre l’any 1982, també va portar grans canvis a la Seu. Primer de tot, es va aconseguir la tan desitjada canalització del riu Segre, que ha d’evitar que es repeteixin catàstrofes similars a la ciutat. Però més enllà d’això, es va aprofitar la desgràcia per a la creació del Parc de referència de la Seu: el Parc Olímpic del Segre, que va fer possible que La Seu fos subseu olímpica dels Jocs Olímpics de Barcelona de l’any 1992. Sens dubte, aquest fet és una fita històrica. Tot això a més va suposar una gran inversió pública per part de totes les administracions, que va permetre evolucionar d’una ciutat en blanc i negre a una ciutat en color.

Avui en dia, es viu una nova pandèmia sanitària amb una gran afectació econòmica mundial que afecta també a la nostra ciutat. Hem d’aprendre de les experiències anteriors i buscar nous projectes que donin el nou impuls que necessita la Seu i remuntar després de més de deu anys d’una important parada econòmica que ha portat empobriment amb el tancament d’activitats i pèrdua i envelliment de la seva població.

La Unió Europea ha anunciat l’enviament a Espanya de 70.000 milions d’euros per a fons Next Generation amb quatre objectiu bàsics: transició ecològica, transformació digital, cohesió social i territorial i igualtat de gènere. Per tant, és urgent que tots plegats, grups polítics, associacions i altres agents treballem junts per acordar un nou projecte que porti aquesta dinamització econòmica que la Seu necessita. Ara és el moment.

Norman Foster, arquitecte britànic i un dels arquitectes contemporanis amb major prestigi i reconeixement internacional va dir que “alguns dels millors projectes sorgeixen de les majors dificultats”.

Aprenem del passat per construir un futur molt millor per a tots els urgellencs i urgellenques amb més oportunitats.

Joan Barrera Aranda

Regidor de Compromís X La Seu