Posts by Joan Barrera Aranda

Compromís insisteix en la necessitat d’una sala d’estudi pels estudiants de la Seu i comarca

Sala de estudios - Juventud Chiclana

En el passat ple Compromís va detallar les places reals existents i va demanar a la regidora d’educació que no confongui a la ciutadania amb serveis que no existeixen

Compromís va interpel·lar a l’equip de govern a que, amb les dades reals, es repensi la seva negativa a crear una sala d’estudi municipal.

En el ple del mes de març Compromís va presentar una moció per treballaren la creació d’una sala d’estudi a La Seu, que no va rebre el suport de l’equip de govern format per Junts i ERC, al·legant espais ja existents.

En el passat ple de l’ajuntament de La Seu, celebrat el dilluns 4 d’abril, el grup de Compromís va interpel·lar a l’equip de govern per a que, tenint en compte les dades reals de places de sala d’estudi a La Seu, es repensi la seva negativa a crear una sala d’estudi municipal a La Seu per donar resposta a l’alumnat dels centres educatius de la ciutat.

La regidora Carlota Valls va explicar que s’havia posat en contacte amb els responsables de tots els espais on segons la regidora d’educació Núria Tomàs hi havia sala d’estudi i va poder comprovar que les dades reals estan molt allunyades del que la Sra. Tomàs havia afirmat en l’anterior ple.

De les tres seus universitàries a la Seu, la UNED disposa d’una sala d’estudi de 12 places oberta només dimarts i dimecres a la tarda i sense connexió a Internet; la UOC disposa d’una taula per 1 plaça només per alumnes propis compartint espai a la sala d’ordinadors del Telecentre; i la INEFC no té encara sala d’estudi propi.

Per la resta d’alumnat no és cert que hi hagi una sala d’estudi a l’Oficina Jove, sinó que mentre van durar les obres de la biblioteca es van oferir dues taules en un despatx compartit, només els dimecres a la tarda, amb cita prèvia i sota disponibilitat. Actualment encara està disponible però si els estudiants truquen se’ls hi recomana anar a la biblioteca.

La sala d’estudi que es va habilitar al centre cívic del Passeig l’any 2020 no pot servir d’indicador perquè es tractava d’un servei en un espai no pensat per sala d’estudi, només del 10 de juny al 10 juliol, que es va anunciar dos dies abans, adreçat només a alumnes de 2n Batxillerat que es volien presentar a la selectivitat, amb limitació d’horari i cita prèvia.

La recent reforma de la biblioteca ha permès la creació d’un espai per treballs en grup, però malgrat l’esforç cal reconèixer que és un espai bastant limitat, allargat i estret, format per tres taules on hi podrien cabre fins a sis persones en cada una, és a dir, un total de 18 places i no s’anuncia a la web com a servei de la biblioteca pels estudiants.

Davant d’aquesta realitat, Compromís x La Seu va demanar a l’equip de govern que no confongui la ciutadania amb dades inflades i escolti als estudiants i a les famílies.

Segons la regidora Carlota Valls “necessitem un projecte potent, atractiu i estable per motivar a la joventut a adquirir l’hàbit d’estudiar a les tardes i els caps de setmana en un espai adequat on puguin fer deures i treballs, socialitzar i estudiar en igualtat d’oportunitats”.

Què li passa a la Seu?

Avui en dia encara s’utilitza l’expressió “nus gordià” per referir-se una dificultat pràcticament irresoluble o que no pot ser resolta d’una manera convencional. Aquesta expressió procedeix d’una llegenda segons la qual un Rei de Gòrdion a Frígia (actual Anatòlia) portava als seus bous lligats al jou amb unes cordes nugades de manera tan complicada que era impossible deslligar-les. Segons la tradició, es deia que qui pogués aconseguir deslligar el nus gordià podria conquerir Orient. Així, quan Alexandre el Gran es dirigia a conquerir l’Imperi Persa, al 333 aC, i va conquerir Frígia, es va enfrontar al dilema de deslligar el nus. Va solucionar el problema tallant el nus amb la seva espasa.

Doncs bé, a la Seu tenim un nus gordià que cal deslligar: l’incivisme, la inseguretat als carrers de la ciutat i les creixents ocupacions.

Històricament la Seu d’Urgell sempre ha estat una ciutat exemplar quant a seguretat, neteja i civisme. De fet, la Seu d’Urgell ha estat durant molt temps entre les capitals de comarca amb millor índex de seguretat ciutadana.

Ara tots hem pogut observar com arreu, durant els darrers mesos, han proliferat de manera preocupant les pintades a moltes parets de les façanes dels edificis de la Seu amb diferents missatges polítics, reivindicatius i d’altres. Algunes pintades a zones concretes i sensibles de la Seu, com a l’entrada comercial del Centre Històric, més enllà del missatge que continguin, són inadmissibles si volem que la ciutat sigui el que realment ha de ser: la capital del Pirineu.

Per altra banda, també hem pogut veure a través de vídeos virals: “botellons”, baralles i d’altres “festes” que només fan que malmetre la imatge de la nostra ciutat, més tenint en compte l’època de crisi sanitària per la COVID-19, on encara malauradament ens trobem a l’actualitat. L’equip de govern ha de ser capaç de mantenir l’ordre i la seguretat dels ciutadans i ciutadanes de la Seu, i ara mateix això no és així, malgrat que la policia municipal fa tot el que pot.

Per últim, està el tema espinós de les ocupacions. La meva opinió al respecte és clara: no es poden tolerar ni permetre les ocupacions i s’ha de fer una política activa des de la policia i tots els mitjans a l’abast de l’Ajuntament per evitar-ho i revertir la situació actual. Més enllà d’això, cal dir que tots els casos socials han de ser atesos adequadament. No es pot deixar a ningú enrere ni ens podem permetre veure a gent dormint a caixers bancaris, però aquests casos han de ser atesos pels canals oficials. I aquí és on s’ha de criticar la passivitat dels successius equips de govern de Junts (abans Convergència) i ERC, des de fa més d’una dècada, que no han estat capaços d’aconseguir un parc d’habitatge públic de propietat municipal per posar-ho a disposició de la ciutadania. Qui sembra llamps, recull tempestes.

La seguretat i el civisme també és democràcia i és llibertat. Per això l’Ajuntament ha de posar tots els esforços en solucionar tots els problemes que s’acumulen actualment. Cal acceptar que tenim un greu problema i enfrontar-nos a ell amb tots els nostres recursos i d’acord amb la llei, però amb tota contundència i la màxima urgència possible.

Deslliguem aquest nus gordià que tenim al davant i evitar aquesta pregunta recurrent que es fa moltíssima gent: què li passa a la Seu?. La seguretat és un patrimoni públic i cal defensar-la amb totes les conseqüències.

Joan Barrera Aranda

Regidor de Compromís X La Seu

Compromís: responsabilitat, residència, la Seu

Pels carrers de la Seu, i també m’atreviria a dir de quasi de tot el món, només es parla d’una cosa: de la crisi sanitària i econòmica de la COVID-19.

Aquesta pandèmia ha condicionat tot des del seu inici a les nostres contrades, amb una afectació claríssima a nivell sanitari. També ha provocat unes de les pitjors crisis econòmiques que es recorda amb una profunda afectació al teixit comercial i empresarial de casa nostra.

Davant d’aquesta dramàtica situació, ara més que mai, cal que totes les ciutadanes i ciutadans actuïn d’una manera responsable. Això inclou, és clar, als seus representants polítics que han d’actuar amb especial responsabilitat.

El dilluns 21 de desembre, es va presentar al ple municipal de la Seu el pressupost que és el document que defineix com l’Ajuntament gasta els diners públics per fer front a les necessitats de la ciutat. I per primer cop en dècades s’han pactat els pressupostos entre l’equip de govern i Compromís en un pacte sense precedents.

Compromís ha elegit actuar amb responsabilitat i, davant les dificultats, ha proposat 12 modificacions del pressupost que corregien mancances més que evidents.

La primera i principal és que l’Ajuntament de la Seu d’Urgell ha d’impulsar la construcció d’una residència per a la gent gran. Gairebé 25.000 persones han mort en residències per a Gent Gran durant la pandèmia , una xifra especialment esfereïdora i que ens hauria de fer reflexionar a tots plegats. La Gent Gran és un col·lectiu especialment vulnerable que ha de ser tractat amb respecte, atenció i estima. I les administracions públiques han de garantir que això es compleixi.

No pot ser que la Seu i la seva comarca, a dia d’avui, no disposi d’una residència pública. Per això Compromís ha exigit que hi hagi una partida econòmica de 500.000 euros per a impulsar la redacció del projecte d’un complex residencial modern, amb espais enjardinats, amb pisos tutelats i places de residència de gestió pública a l’Horta del Valira. És una necessitat inajornable. Era una de les prioritats del projecte de Compromís que va obtenir el recolzament majoritari en les darreres eleccions.

En l’àmbit sanitari, també s’ha acordat la creació d’una comissió que comptarà amb 3 experts de prestigi en planificació sanitària i que tindrà la funció d’assessorar l’Ajuntament de la millor ubicació dels complexos sanitaris així com de la cartera de serveis adequada per al nostre futur Hospital.

Hi ha altres iniciatives que també Compromís ha volgut impulsar com la promoció econòmica, dedicant una partida econòmica per a co-liderar amb Andorra, de forma efectiva, el procés que ha de portar a que la Catedral sigui nomenada com a Patrimoni de la Humanitat. També hem proposat l’obertura d’una delegació de l’IRTA (Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries) del Pirineu a la Ciutadella de Castellciutat.

Un altre aspecte important és l’habitatge públic. Als darrers 16 anys de governs de Convergència i ERC no s’ha fet cap acció a favor de l’habitatge social per a joves i famílies amb necessitats econòmiques. Per tant, durant l’any 2021 hem proposat que l’Ajuntament compri un edifici inacabat amb 13 habitatges, a l’Av. Valira 9, propietat de la SAREB, per convertir-lo en habitatges de lloguer. En aquests moments és molt urgent tirar endavant aquesta iniciativa.

Les 12 propostes també inclouen d’altres que volen renovar l’urbanisme, amb una plena accessibilitat per tots ells urgellencs i urgellenques eliminant les barreres arquitectòniques. També es reformaran, amb l’execució de diferents plataformes úniques, el carrer Regència d’Urgell i el carrer Sant Ermengol, des del carrer Llorenç Tomàs i Costa fins al carrer Sant Ot, i s’encarregarà un projecte d’embelliment de l’avinguda Guillem Graell i avinguda Valira i des de la rotonda d’entrada d’Andorra fins a la rotonda de plaça Catalunya.

La transparència també té un lloc important. Cal que l’Ajuntament i les seves empreses municipals siguin un model de gestió transparent i per això s’han demanat diferents mesures per avançar en aquesta direcció.

Per últim, també s’han pactat altres mesures com la creació de nous horts socials a la ciutat, la reivindicació de la instal·lació d’un ascensor a l’escola Albert Vives, una partida econòmica per a nous projectes i entitats del tercer sector, i la substitució dels bufadors de neteja per màquines aspiradores.

Davant de partidismes, cal posar per sobre de tot la Seu. Segurament discreparem de moltes coses, però els moments actuals exigeixen caminar junts per intentar pal·liar aquesta crisi que esperem que durant el 2021 es vagi esvaint.

Deia Leon Tolstoi (1828-1910), gran novel·lista rus, que “tots pensen en canviar el món, però ningú pensa en canviar-se a sí mateix”. Fem entre tots un camí que ens porti cap al futur.

Joan Barrera Aranda

Regidor de Compromís X La Seu

Compromís i Govern pacten la Residència de la Gent Gran als Pressupostos

Compromís votarà sí al pressupost de l’Ajuntament de la Seu de l’any 2021.

Compromís ha proposat un conjunt de mesures i l’equip de govern de Junts i ERC ha acceptat la majoria d’elles.

Dintre de les propostes, destaca la Nova Residència, amb la introducció d’ una partida de 500.000 i l’adquisició d’un edifici inacabat per a habitatge de lloguer social.

El pressupost municipal és el pla econòmic que explica com l’Ajuntament gestiona els diners públics per donar resposta a les necessitats del municipi.

És clar que ara estem en temps d’una pandèmia sanitària i econòmica però això Compromís ha volgut ser responsable d’acord amb el moment que s’està vivint, ha fet un conjunt de propostes en base al projecte de ciutat que defensa, el qual va tenir la confiança de la majoria de ciutadans.

Les propostes de Compromís:

  1. La Nova residència. Crear una partida de 500.000 euros que ha de servir per a la  contractació del projecte i una primera reserva de fons pera la seva construcció.
  2. Habitatge de lloguer social. Adquirir un edifici inacabat de l’avinguda Valira núm. 9, on hi ha 13 habitatges a punt d’acabar i es podran posar a disposició de les famílies més necessitades. Fa 20 anys que l’Ajuntament no ha fet cap acció a favor de l’habitatge públic.
  3. Crear una partida de 50.000 euros a favor de la candidatura de la Catedral com a Patrimoni de la Humanitat, fa més de 10 anys que en parlem, però no si havia destinat mai ni un euro. Cal co liderar amb el principat d’Andorra aquesta proposta de futur.
  4. Crear una la comissió político-tècnica que comptarà amb 3 professionals de reputació experts en planificació sanitària que assessorarà l’ajuntament en la millor ubicació de les noves instal·lacions i la millor cartera de serveis per al futur Hospital de la Seu.
  5. S’han acceptat altres propostes com la reforma de diferents carrers per actualitzar l’urbanisme de la ciutat, la redacció d’un projecte d’embelliment de diferents carrers de l’entrada de la Seu, l’eliminació de les barreres arquitectòniques.
  6. L’impuls de nous projectes de reactivació econòmica com l’obertura d’una delegació de l’IRTA (Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries) al Pirineu que estigui situada a la Ciutadella de Castellciutat.

Per últim, Compromís ha volgut donar un paper important a la transparència i la bona gestió i per això ha proposat que s’estudiï amb el departament d’intervenció els avantatges i inconvenients de que l’àrea d’esports estigui vinculada a la societat que gestiona el Parc del Segre, comptablement. També crear una comissió específica d’ajuts europeus, PUOSC i FEDER i ajudes de Diputació de Lleida per a pactar els grans projectes per a la Seu dels propers anys entre tots els grups municipals.

Amb aquestes propostes, juntament amb d’altres d’aquest ampli acord, Compromís veu satisfetes de manera majoritària les propostes fetes en l’àmbit sanitari (residència i hospital), reactivació econòmica (IRTA i Patrimoni de la Humanitat), serveis públics (urbanisme i habitatge públic) i transparència.

Òscar Ordeig declara que “aquest acord arriba en un moment de crisi econòmica i sanitària en la que és més necessari que mai la generositat per arribar a acords. Acords  que ajudin a millorar la situació actual de la Seu” i afegeix que “no es pot perdre ni un minut i amb aquest acord s’aborden els temes més importants com és la residència i l’hospital i les mesures de reactivació econòmica”.

Junts i ERC construiran uns lavabos al mig de la plaça Joan Sansa sense el consens dels veïns

L’equip de govern de Junts i ERC ja s’ha gastat 104.372,30 euros als quals s’haurà d’afegir el cost del trasllat i adaptació a l’exterior.

Veïns i veïnes de la plaça han mostrat la seva disconformitat per la nova localització al bell mig de la plaça Joan Sansa.

La construcció dels urinaris públics és un exemple de mala gestió dels diners públics.

Compromís X La Seu va traslladar la preocupació del grup a l’equip de govern durant el ple de dilluns passat pel trasllat dels lavabos al mig de la plaça Joan Sansa sense cap tipus de consens entre el veïnat. Aquesta nova ubicació s’ha pres de manera unilateral sense comptar amb ningú.

Aquests lavabos, els quals inicialment havien d’estar a un local tancat a prop de la plaça, ja han costat la considerable xifra de 104.372,30 euros. Aquest import no és definitiu ja que s’haurà d’afegir el cost de la instal·lació i adaptació dels lavabos a l’exterior, situant-se al mig de la plaça.

Compromís insisteix en demanar responsabilitats a l’equip de govern per la gestió d’aquest desastre. Aquest cas és un clar exemple de com no es poden malbaratar els diners públics i menys en moments de necessitat com els que estem vivint.

Al ple municipal, també es va fer palesa una manca total d’autocrítica per part de l’equip de govern ja que es va treure pit per la gestió dels urinaris, i criticant a l’oposició per fer la seva feina de control al govern.

Ordeig declara que “l’única cosa que faltava en aquesta història dels lavabos és posar-los en mig de la plaça Joan Sansa i a més sense el consens dels veïns i veïnes” i afegeix que “lamenta que l’equip de govern no assumeixi les seves responsabilitats i demani disculpes a la ciutadania de la Seu per aquesta gestió tan nefasta”.