Articles d’opinió

Què li passa a la Seu? (segona part)

El mes de setembre del 2019 i el mes d’agost de 2021 vaig escriure dos articles d’opinió sobre les ocupacions i les polítiques d’habitatge. I és que, per desgràcia, les ocupacions a la Seu no són cosa de fa pocs dies, sinó que ja van començar fa temps i formen part del trist dia a dia de la ciutat.

Ja deia fa un any el següent: “no es poden tolerar ni permetre les ocupacions i s’ha de fer una política activa des de la policia i tots els mitjans a l’abast de l’Ajuntament per evitar-ho i revertir la situació actual. Més enllà d’això, cal dir que tots els casos socials han de ser atesos adequadament. No es pot deixar a ningú enrere ni ens podem permetre veure a gent dormint dins de caixers bancaris. Aquests casos han de ser atesos pels canals oficials”.

La meva argumentació ha canviat poc. El problema és que la situació actual a la Seu tampoc ha canviat, i si ha canviat ha estat a pitjor. El Centre Històric, que mereix un capítol a part, es troba més abandonat que mai amb més de 5 edificis ocupats total o parcialment i amb una convivència ciutadana degradada per incidents dels veïns amb els ocupes.

La manca d’un missatge clar contra l’ocupació per part de l’ajuntament, ni bones ni dolentes, totes il·legals; la manca de polítiques valentes i decidides en matèria de seguretat i la manca d’autocrítica; ha comportat un augment preocupant de les ocupacions que tant i tant mal fan a la Seu i a la seva imatge i, sobretot, a la qualitat de vida dels veïns i veïnes.

Cal tornar a repetir sense embuts i sense por, i també sense ambigüitats, que les ocupacions a la Seu no poden ser benvingudes. Si més del 40% de les ocupacions a tot l’estat espanyol són a Catalunya, és que tenim un greu problema a casa nostra. I això no es soluciona donant les culpes als altres, això se soluciona passant al davant i actuant. Els problemes no marxen sols.

Per tant, hem d’exigir mesures immediates perquè això no vagi a més. És una responsabilitat irrenunciable que té l’equip de govern liderat per Viaplana i Fàbrega, que han de saber exercir l’autoritat. No valen excuses. Fins quan deixaran que la situació segueixi igual? Vam proposar com a mesura de xoc, durant els mesos d’estiu, unes patrulles mixtes de Policia Municipal amb Mossos d’Esquadra per garantir la seva presència a la zona 24 hores al dia.

Acabaré aquest escrit igual que l’any passat: “La seguretat i el civisme també són democràcia i llibertat. Per això l’Ajuntament ha de posar tots els esforços en solucionar els problemes que s’acumulen actualment. Cal acceptar que estem en una greu situació i hem d’enfrontar-nos-hi amb tots els nostres recursos i d’acord amb la llei, però amb tota contundència i la màxima urgència”.

I ara, més que mai.

Joan Barrera Aranda

Regidor de Compromís X La Seu

La sanitat a la Seu i la comarca

Vivim temps difícils. La COVID-19 no només ha canviat les nostres vides sinó que també s’ha emportat gent coneguda i estimada. Per això primer de tot, voldria mostrar el meu agraïment al món sanitari: metges/esses, infermers/eres, auxiliars i tots els altres professionals que hi treballen. Els treballadors sanitaris són els que han suportat les mancances que pateix la sanitat pública des de fa anys.

La sanitat a la Seu i la comarca no pot ser entesa mai com es podria entendre a qualsevol ciutat o població propera a Barcelona o altres ciutats amb molta població. La comarca i el Pirineu en general, tenen unes consideracions específiques que cal tenir en compte.

La distància a l’hospital de referència n’és una d’elles. Cada cop que es deriva un usuari, s’ha de desplaçar quasi dues hores des de la Seu fins a Lleida o Barcelona, i si ve d’algun municipi de la comarca més allunyat, pitjor encara. També ho és el transport públic, que a la Seu és totalment insuficient.

Tenir disponibilitat immediata dels serveis de salut quan emmalaltim i poder accedir a totes les especialitats i proves amb un temps d’espera raonable, són els pilars bàsics del nostre sistema de salut, no obstant a moltes zones de muntanya, i en concret a la Seu, aquests pilars trontollen. No tenir la seguretat que proporciona disposar d’una atenció sanitària òptima al nostre abast, és un dels factors amb més pes en la despoblació dels nostres pobles i com a conseqüència la manca de desenvolupament de la Seu i la comarca, per tant cal treballar per poder solucionar totes les mancances amb els mitjans a l’abast.

Fa pocs dies vam tenir el plaer d’assistir a la inauguració del nou centre d’atenció primària (CAP) a la Seu d’Urgell, una fita sens dubte remarcable de cara a augmentar la qualitat assistencial al nostre territori. El nou CAP disposa de 2.123m2 i a més de disposar dels serveis que s’oferien fins ara, es compta amb un dietista-nutricionista, així com l’atenció a la salut mental infanto-juvenil, i els espais de salut pública, que estaven ubicats a altres edificis.

I cal saber d’on veníem. El CAP va estar ubicat als anys 70, al tercer pis de la casa del carrer Major 8. Es va traslladar a l’edifici del Seminari, on hi va ser una dotzena d’anys, fins que es va inaugurar l’espai actual a l’edifici annex a l’Hospital, on ha restat els darrers 30 anys, fet que va suposar un salt qualitatiu molt important, salt que 30 anys després repetim amb escreix amb el nou espai. Per tant, la inauguració d’aquest nou CAP és un gran avenç de la que tota la ciutadania s’ha de beneficiar.

I ara més que mai, també s’ha de treballar en l’equipament sanitari de primera importància, que és l’Hospital. La història de l’actual edifici hospitalari es remunta a principis del segle XIX quan, a causa de la desamortització de Mendizábal, l’any 1836, els frares agustins van abandonar el seu convent i l’Ajuntament va demanar la cessió de l’edifici per convertir-lo en hospital. L’última gran reforma de l’edifici es va fer l’any 1992 amb l’impuls de la nominació de la Seu com a Subseu Olímpica.

Cal treballar per aconseguir que la Generalitat de Catalunya construeixi un nou hospital amb els fons Next Generation de la Unió Europea. És una oportunitat única que no ens podem deixar perdre sota cap concepte. El nou hospital és una prioritat pels ciutadans de la Seu i comarca i deixar escapar la construcció d’aquesta nova instal·lació seria totalment imperdonable.

Sabem que des del mes d’agost de l’any passat, el Conseller de Salut, demana a l’alcalde la cessió amb caràcter urgent d’un terreny, per aprofitar les ajudes de la UE i construir un Nou Hospital, que hauria d’estar acabat a finals de l’any 2023.

L’equip de govern de Junts i ERC, van rebutjar la proposta de Compromís del mes de setembre passat, per cedir el terreny propietat de l’ajuntament, davant de Santa Magdalena i reservat per a la construcció del nou hospital des de fa 20 anys, amb el consens de tots els grups polítics. Si haguéssim fet la cessió el mes de setembre, avui estaria redactat el projecte constructiu del nou hospital i estaríem a la llista per rebre els ajuts d’Europa. Ara el més calent és a l’aigüera.

La Generalitat va fer arribar una carta a l’ajuntament on explicitava la urgència de la cessió per aprofitar els ajust europeus i deia que com a data màxima el 31 de març del 2022, per rebre el terreny cedit. Hem arribat al 31 de març i no s’ha cedit el terreny. L’equip de govern (Junts i ERC) han decidit, en comptes d’entregar el terreny de Sant Magdalena, apostar pels terrenys del costat de Bombers, encara en fase de planejament. Així doncs, ara depenem de la bona voluntat del CatSalut, a l’espera per si durant el mes de maig o juny es cedeix el terreny, encara es poden acollir als ajuts Next Generation. Seria d’una gravetat i una irresponsabilitat molt gran perdre una oportunitat com aquesta.

També s’haurà de treballar perquè l’Hospital de Meritxell d’Andorra sigui el nostre hospital de referència, evitant al màxim les derivacions a l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, sense que això sigui en detriment de la qualitat i quantitat dels serveis sanitaris que ha d’oferir la FSH. No només cal treballar en el la construcció del nou Hospital, també en el seu contingut.

Per tant, treballem tots plegats per assolir els nous reptes que marcaran la nostra ciutat durant les properes dècades. No ens podem permetre el luxe de deixar escapar aquest tren que no ens esperarà.

Joan Barrera Aranda

Regidor de Compromís X La Seu

Què li passa a la Seu?

Avui en dia encara s’utilitza l’expressió “nus gordià” per referir-se una dificultat pràcticament irresoluble o que no pot ser resolta d’una manera convencional. Aquesta expressió procedeix d’una llegenda segons la qual un Rei de Gòrdion a Frígia (actual Anatòlia) portava als seus bous lligats al jou amb unes cordes nugades de manera tan complicada que era impossible deslligar-les. Segons la tradició, es deia que qui pogués aconseguir deslligar el nus gordià podria conquerir Orient. Així, quan Alexandre el Gran es dirigia a conquerir l’Imperi Persa, al 333 aC, i va conquerir Frígia, es va enfrontar al dilema de deslligar el nus. Va solucionar el problema tallant el nus amb la seva espasa.

Doncs bé, a la Seu tenim un nus gordià que cal deslligar: l’incivisme, la inseguretat als carrers de la ciutat i les creixents ocupacions.

Històricament la Seu d’Urgell sempre ha estat una ciutat exemplar quant a seguretat, neteja i civisme. De fet, la Seu d’Urgell ha estat durant molt temps entre les capitals de comarca amb millor índex de seguretat ciutadana.

Ara tots hem pogut observar com arreu, durant els darrers mesos, han proliferat de manera preocupant les pintades a moltes parets de les façanes dels edificis de la Seu amb diferents missatges polítics, reivindicatius i d’altres. Algunes pintades a zones concretes i sensibles de la Seu, com a l’entrada comercial del Centre Històric, més enllà del missatge que continguin, són inadmissibles si volem que la ciutat sigui el que realment ha de ser: la capital del Pirineu.

Per altra banda, també hem pogut veure a través de vídeos virals: “botellons”, baralles i d’altres “festes” que només fan que malmetre la imatge de la nostra ciutat, més tenint en compte l’època de crisi sanitària per la COVID-19, on encara malauradament ens trobem a l’actualitat. L’equip de govern ha de ser capaç de mantenir l’ordre i la seguretat dels ciutadans i ciutadanes de la Seu, i ara mateix això no és així, malgrat que la policia municipal fa tot el que pot.

Per últim, està el tema espinós de les ocupacions. La meva opinió al respecte és clara: no es poden tolerar ni permetre les ocupacions i s’ha de fer una política activa des de la policia i tots els mitjans a l’abast de l’Ajuntament per evitar-ho i revertir la situació actual. Més enllà d’això, cal dir que tots els casos socials han de ser atesos adequadament. No es pot deixar a ningú enrere ni ens podem permetre veure a gent dormint a caixers bancaris, però aquests casos han de ser atesos pels canals oficials. I aquí és on s’ha de criticar la passivitat dels successius equips de govern de Junts (abans Convergència) i ERC, des de fa més d’una dècada, que no han estat capaços d’aconseguir un parc d’habitatge públic de propietat municipal per posar-ho a disposició de la ciutadania. Qui sembra llamps, recull tempestes.

La seguretat i el civisme també és democràcia i és llibertat. Per això l’Ajuntament ha de posar tots els esforços en solucionar tots els problemes que s’acumulen actualment. Cal acceptar que tenim un greu problema i enfrontar-nos a ell amb tots els nostres recursos i d’acord amb la llei, però amb tota contundència i la màxima urgència possible.

Deslliguem aquest nus gordià que tenim al davant i evitar aquesta pregunta recurrent que es fa moltíssima gent: què li passa a la Seu?. La seguretat és un patrimoni públic i cal defensar-la amb totes les conseqüències.

Joan Barrera Aranda

Regidor de Compromís X La Seu

CRIDA A LA SOLIDARITAT EL PRIMER DE MAIG

Un dia com avui és necessari recordar que el treball està reconegut com un dret de les persones.

Tota persona hauria de tenir la oportunitat de guanyar-se la vida amb un treball lliurement triat o acceptat i en condicions dignes, i les administracions tenen la obligació de prendre les mesures necessàries per a que així sigui.

Avui, amb motiu del Primer de Maig, el director general de la OIT, Guy Ryder, ha fet una crida a la solidaritat. Ha demanat a treballadors, ocupadors, governs, organitzacions internacionals i a tots els que estan compromesos amb la construcció d’un món millor a unir forces per aconseguir un món de treball amb justícia i dignitat per a tothom.

Aquesta crida era necessària perquè estem lluny de poder dir que estem fent tot el necessari per garantir aquest dret.

Les dones segueixen cobrant menys que els homes per la mateixa feina, molts treballadors i treballadores pateixen condicions abusives a la feina i moltes persones troben greus dificultats per accedir a un lloc de treball.

Els qui es troben en alguna d’aquestes situacions saben la desesperació que provoca no tenir el sou i el reconeixement que et mereixes pel simple fet de ser dona, o treballar llargues jornades i continuar sent pobre, o sentir que ja no saps a on més anar per buscar una feina.

No tenim dades sobre la discriminació de gènere a la nostra comarca, però si a nivell de país, que ens indiquen que, a aquest pas, necessitarem 70 anys per arribar a la igualtat en salaris entre homes i dones.

Tampoc disposem dades de persones que, a la nostra comarca, estiguin patint condicions abusives de feina, però si tenim detectats quin són els sectors on trobem majoritàriament aquests problemes: a la hostaleria, la restauració i la cura de la llar i de persones en situació de dependència.

I sí disposem de dades de persones en situació d’atur, que són prop d’un miler i sense contar les que es troben en ERTO.

Molta feina a fer…

Als equips de govern dels nostres ajuntaments i del Consell Comarcal els hi hauríem de preguntar si estan fent tot el possible per garantir l’estabilitat dels treballadors i treballadores a les administracions; si estan convocant ofertes públiques de treball on es garanteix la igualtat d’oportunitats per accedir-hi; i si estan aplicant mesures per afavorir la creació de nous llocs de treball i la reactivació econòmica.

I avui seria un bon dia per recordar als qui ens governen que, en el seu cas, no el hi demanem solidaritat sinó responsabilitat.

Temps de crisi, temps de consensos amplis

Durant tota la història de la humanitat i de la nostra ciutat, la Seu d’Urgell, s’han viscut pandèmies (inclús bastant pitjor que l’actual), desastres naturals i crisis econòmiques que han delmat a la ciutadania així com la seva activitat econòmica.

Un dels exemples més recents de crisis que van afectar l’economia local i a nivell europeu, va ocórrer amb l’aparició de la fil·loxera, l’any 1890, a les nostres contrades va suposar una gran crisi econòmica ja que la vinya era l’únic conreu que es comercialitzava cap a les comarques veïnes en una societat agrària tradicional.

L’any 1982 també va esdevenir un altre desastre natural, molt conegut i recordat per tots els urgellencs: els aiguats, que van devastar els municipis per on passa el riu Segre, a més de pobles de muntanya on les fonts i els torrents brollaren com mai . A banda de dues víctimes a la comarca de l’Alt Urgell, es calcula que la riuada va causar pèrdues per valor d’uns 8 milions d’euros, és a dir uns 1.300 milions de pessetes de l’època.

De totes aquestes crisis la societat sempre se n’ha sortit i més enfortida. Però moltes vegades, això ha significat un canvi de paradigma en el que s’ha fet una transformació que ha canviat la manera de viure i la manera de generar noves fonts de riquesa.

Seguint amb l’exemple de la plaga de la fil·loxera, a la darrera dècada del segle XIX, l’advocat i agrònom barceloní Josep Zulueta i Gomis va iniciar un canvi econòmic, que perdura fins els nostres dies, amb la introducció de la vaca suïssa a la Seu i amb els primers assajos de fabricació de mantega. Josep Zulueta, acompanyat pels canvis de l’època amb les polítiques de foment del cooperativisme agrari, va impulsar la fundació, el 9 d’octubre de 1915, de la Sociedad Cooperativa de Lechería Sindicato Agrícola (el que es coneix avui en dia com la Cooperativa Cadí), la primera cooperativa lletera de l’estat. Els seus inicis van ser difícils, però l’èxit de la Cooperativa va suposar una transformació radical en el model agrari tradicional de la comarca  i dels territoris veïns.

El desastre provocat per les inundacions del riu Segre l’any 1982, també va portar grans canvis a la Seu. Primer de tot, es va aconseguir la tan desitjada canalització del riu Segre, que ha d’evitar que es repeteixin catàstrofes similars a la ciutat. Però més enllà d’això, es va aprofitar la desgràcia per a la creació del Parc de referència de la Seu: el Parc Olímpic del Segre, que va fer possible que La Seu fos subseu olímpica dels Jocs Olímpics de Barcelona de l’any 1992. Sens dubte, aquest fet és una fita històrica. Tot això a més va suposar una gran inversió pública per part de totes les administracions, que va permetre evolucionar d’una ciutat en blanc i negre a una ciutat en color.

Avui en dia, es viu una nova pandèmia sanitària amb una gran afectació econòmica mundial que afecta també a la nostra ciutat. Hem d’aprendre de les experiències anteriors i buscar nous projectes que donin el nou impuls que necessita la Seu i remuntar després de més de deu anys d’una important parada econòmica que ha portat empobriment amb el tancament d’activitats i pèrdua i envelliment de la seva població.

La Unió Europea ha anunciat l’enviament a Espanya de 70.000 milions d’euros per a fons Next Generation amb quatre objectiu bàsics: transició ecològica, transformació digital, cohesió social i territorial i igualtat de gènere. Per tant, és urgent que tots plegats, grups polítics, associacions i altres agents treballem junts per acordar un nou projecte que porti aquesta dinamització econòmica que la Seu necessita. Ara és el moment.

Norman Foster, arquitecte britànic i un dels arquitectes contemporanis amb major prestigi i reconeixement internacional va dir que “alguns dels millors projectes sorgeixen de les majors dificultats”.

Aprenem del passat per construir un futur molt millor per a tots els urgellencs i urgellenques amb més oportunitats.

Joan Barrera Aranda

Regidor de Compromís X La Seu