Articles d’opinió

CONVIVINT AMB EL VIRUS A MUNTANYA

Una proposta de reconstrucció democràtica i inclusiva

Després de dos mesos d’estar encauats com els conills quan oloren la guineu, sembla que podem anar sortint a fora. Ben entesos, la guineu no ha desaparegut del bosc. Al bosc sempre hi ha hagut guineus, astorets o ducs. I lògicament també ratolins, serps o conills.

Ara ens adonem que els humans som del gremi dels conills, tan contents que estàvem amb el convenciment de ser l’àliga daurada de les muntanyes.

Potser hem trobat que el cau era massa fosc, petit, que ens asfixiava pensar amb els parents i amics malalts, que ens angoixava pensar que podíem ser el proper sopar de la guineu.

Ens arribava molta informació del bosc. Destaquem els informes tècnics del doctor Fernando Simón, al meu parer un exemple de mètode científic, que hi ha posat tones de paciència, pedagogia i sentit comú però que donada la situació no sempre ens agradava el que deia. Lògic, és el que té la vida.

Hem trobat a faltar un portaveu des de la nostra terra, que expliqués què feia el Govern Català amb les competències que té atorgades, i recordeu que al bon feiner qualsevol eina li va bé. O sigui, que quan algú no treballa sempre queda allò de que potser no és bon feiner.

Els de muntanya no ens refiem dels centralismes, Barcelona és lluny i els que som molt molt de poble fins i tot desconfiem de la capital de comarca.

Si no dius res, el llop no et sent i et salves, pensaven els responsables comarcals, i així els alcaldes podien seguir argumentant que tot està delegat al Consell i tots plegats ens resignem a que ens hagin buidat de contingut i democràcia els nostres Ajuntaments.

Sigui com sigui ara hem sortit del cau i resulta que a fora hi fa fred i plou. Toca doncs, doblegar l’esquena i això va per tothom.

El coronavirus no ha causat el despoblament que patim als municipis de muntanya, ni tampoc és responsable de l’escàs teixit productiu ni de la feblesa del sistema sanitari o de les deficiències en les comunicacions terrestres. Això són reptes afegits, problemes que hem de resoldre per aconseguir la sostenibilitat del mon rural.

Hem de ser capaços d’estructurar una societat basada en el respecte a les persones i al medi natural. Qui està més a prop de les persones i del poble són els Ajuntaments. Per això convido a tots els alcaldes a recuperar el protagonisme, a liderar un gran pacte per a la reconstrucció dels municipis de muntanya, des de la transparència i la eficàcia, comptant amb tots els regidors del consistori, amb entitats, sectors professionals i voluntariat.

Enlloc no està escrit com ha de ser el bosc, serà com entre tots els vulguem.

Nati Valls Teixidó

Compromís X Montferrer i Castellbò

L’Agència de Patrimoni Natural, pas endavant?

Des de fa uns dies hi ha una gran polèmica amb la tramitació de la llei que crea l’Agència de Patrimoni Natural i la Biodiversitat, contra la qual s’han pronunciat nombrosos col·lectius, col·legis professionals, alcaldes, Consells Comarcals i altres associacions.

Segons diu aquesta nova llei en tramitació, aquesta “Agència de Patrimoni Natural i la Biodiversitat de Catalunya tindria la missió de liderar la protecció, la planificació, la gestió, la restauració, la millora i l’estudi del medi natural de Catalunya, tant en l’àmbit continental com marí. L’objectiu seria potenciar la conservació del patrimoni natural, la biodiversitat i la geodiversitat, amb criteris d’integritat, sostenibilitat, persistència i eficiència”.

Per tant, podríem dir resumint que té l’aspiració de convertir-se en un ens regulador per al patrimoni natural a imatge de l’Agència Catalana de l’Aigua o l’Agència de Residus de Catalunya ens els seus àmbits respectius.

L’agència es basa en models ja existents a d’altres administracions. A França es va aprovar un ens semblant a principis d’any. Malgrat les bones intencions amb les que s’ha volgut posar en marxa, ja té un pecat original que és la seva tramitació a esquenes del territori del Pirineu i sense tenir en compte l’opinió de cap municipi.

És important tenir molt present que el Pirineu, i en especial l’Alt Urgell, pateix un sever procés de despoblament, envelliment i empobriment que està tenint com a conseqüència una desertització del territori. També s’ha de tenir en compte que l’Alt Urgell compta amb dos Parcs Naturals que ocupen una superfície de 70.559 ha (49% de la superfície comarcal) i que el bosc ocupa el 83% de la superfície total de la comarca, per la qual cosa el patrimoni natural és un dels recursos més importants del territori alturgellenc i amb més potencial per al desenvolupament econòmic. Per tant, els municipis i les EMD tenen molt a dir en qualsevol canvi en la gestió d’aquests recursos.

També cal recordar que l’Alt Pirineu i l’Aran porta una retallada acumulada de més del 80% de la inversió de la Generalitat en els darrers anys. Tot el que no passi per revertir aquestes retallades, més finançament i apostar per una justícia territorial decidida i valenta, està condemnada al fracàs. Cal deixar de banda la mirada centralista metropolitana.

Doncs bé, l’Agència de Patrimoni Natural no aporta cap solució a tota la problemàtica que afecta a l’Alt Pirineu i l’Aran, i a més afegeix més burocràcia i noves traves al desenvolupament econòmic de la muntanya i el món rural.

Com deia abans, la confrontació ha estat molt gran des de molts àmbits, sobretot de gran part dels alcaldes dels municipis, EMD i Consells Comarcals de l’Alt Pirineu que s’han oposat a la creació de l’Agència de Patrimoni Natural tal i com està redactada. El col·legi d’enginyers forestals, que també s’ha posicionat en contra, ha fet un escrit de denúncia en la qual diu una cosa molt interessant. Exposa que el patrimoni natural sovint és el fruit del treball dels homes i dones que viuen i treballen en el territori, patrimoni natural que està perdent biodiversitat no com a conseqüència d’un aprofitament excessiu dels boscos sinó, ans al contrari, per l’abandonament del món rural, per la pèrdua de pastures, camps i conreus i pel creixement descontrolat de la superfície forestal per la manca de gestió.

Per tot això, s’hauria de demanar al Parlament de Catalunya que ajorni la tramitació d’aquesta llei, que algunes coses positives també aporta, i que es consensuï amb el territori pirinenc i d’altres col·lectius que tenen molt a dir, perquè sigui una eina i no un obstacle per al desenvolupament econòmic i territorial.

Deia un polític mexicà del segle XX, Carlos Castillo Peraza, que “la burocràcia és l’art de convertir el fàcil a difícil per mitjà de l’inútil”. Desitjo que tothom actuï amb la generositat necessària perquè aquesta llei es pugui redreçar per mitjà del diàleg amb tots els col·lectius i, sobretot, amb el territori i la seva gent. No ens podem permetre que aquesta agència es converteixi en una eina inútil que faci les coses més difícils en un territori prou castigat.

Joan Barrera Aranda

Regidor de Compromís X La Seu

Compromís impulsa 30 mesures per lluitar contra la crisi del COVID-19

Les propostes s’han anat exposant a l’equip de govern amb qui es manté una comunicació fluida i ànim de col·laboració per totes dues parts.

Les mesures estan englobades en diferents àmbits, sobretot en l’econòmic, social i comunicatiu.

Des del moment que el coronavirus va traspassar fronteres, Compromís ha mantingut sempre una actitud activa, posant-se a disposició de l’equip de govern des del primer dia, i aportant propostes per pal·liar una crisi sanitària amb greus conseqüències socials i econòmiques globals i també per la nostra comarca i la nostra ciutat.

El grup municipal de Compromís ha fet arribar, a través de les reunions periòdiques amb l’equip de govern 30 propostes en l’àmbit de l’economia, socials, de participació i comunicació. Algunes són compartides, altres han estat acceptades i ja estan en vigor i altres estem a l’espera que es puguin dur a terme.

En primer lloc, davant les greus conseqüències econòmiques i socials provocades per la situació de confinament, Compromís ha proposat a l’equip de govern la creació d’un Fons Extraordinari d’Urgència Social i Econòmica, dotat amb un mínim d’un milió d’euros que permeti implementar les diferents subvencions i ajuts.

Davant la disminució de l’activitat econòmica, Compromís ha demanat que s’aprovi una línia d’ajuts pels establiments de comerç, els autònoms i les petites empreses, d’entre 1.000 i 2.000 €, així com ajuts en el lloguer i en l’aigua dels locals, especialment als que s’han vist obligats a tancar. També el pagament de factures a proveïdors per part de l’ajuntament de forma urgent per dotar de liquiditat el més aviat possible a aquestes empreses.

Compromís ha proposat també diferents mesures per donar suport a les famílies més vulnerables amb l’objectiu de garantir l’alimentació equilibrada dels infants,  l’atenció especialitzada dels infants amb dificultats, l’accés a l’educació en igualtat d’oportunitats i el pagament de lloguers i factures de subministraments bàsics.

La situació de confinament ha empitjorat l’estat de salut físic i psicològic de les persones grans en situació més vulnerable. Per aquest motiu Compromís ha proposat una sèrie d’ actuacions extraordinàries per donar suport a la gent gran sola, com el reforç de l’atenció domiciliària, la instal·lació del servei de teleassistència i l’acompanyament i seguiment telefònic diari.

Davant la davallada generalitzada d’ingressos, Compromís ha proposat canvis significatius en el pagament de taxes i impostos municipals, elaborant una llista d’aquells pagaments que no s’haurien de cobrar a ningú mentre duri l’estat d’alarma, altres que es poden deixar de pagar i altres que haurien de rebre un tracte especial (ajornaments, fraccionaments i sense recàrrecs).

Des del començament de la crisi sanitària, Compromís ha fet arribar a l’equip de govern en diverses ocasions la necessitat de millorar la neteja de la ciutat en general i de la desinfecció donades les circumstàncies de pandèmia. Per aquest motiu, ha proposat la elaboració i posta en marxa d’un Pla especial de neteja i desinfecció de carrers, mobiliari urbà i equipaments municipals.

En l’àmbit de la participació municipal, des del primer dia del confinament, Compromís va demanar a l’equip de govern la utilització de les noves tecnologies per mantenir reunions periòdiques i celebrar les Juntes de Govern Local, les Comissions Informatives i els Plens Municipals per via telemàtica, per tal de poder aprovar mesures per fer front a la crisis.

Pel que fa a la comunicació, essencial en un context de crisi, Compromís ha reiterat la necessitat d’una informació i comunicació veraç i continua, que es concreta en la petició de redacció d’un comunicat diari amb dades actualitzades d’interès per la ciutadania, la elaboració d’un recull de les ajudes aprovades des de les diferents administracions, la millora de la exposició de la informació en la pàgina web de l’ajuntament i la publicació d’un nou calendari fiscal.

Compromís aposta per assegurar que els nostres infants, després de mesos de confinament a casa, passin un estiu com es mereixen i com necessiten, per això ha proposat a la regidoria d’educació i infància una programació especial del casal d’estiu amb més horari, més activitats a la natura i més beques.

Per últim, en un moment en què la solidaritat ha d’emergir per part de tothom, Compromís proposa destinar el 30% de les dietes, assistències i salaris dels Regidors i Regidores de l’Ajuntament per finalitats sanitàries o socials per pal·liar els efectes del COVID-19.

Qüestió d’ordre

Fa un parell de mesos es va constituir la Comissió Territorial per a l’Estratègia de Dinamització Territorial de l’Alt Urgell amb l’objectiu, segons els organitzadors, de potenciar la dinamització territorial i la generació d’oportunitats al territori.

Felicito a qui correspongui per l’organització de tant important iniciativa que va aplegar a la seu del Consell Comarcal autoritats rellevants de la administració.

Que es trobin a La Seu els senyors Santacana, Ferrer, Figueres, Alins (responsable de les polítiques de muntanya), Escobar…, i la senyora Nuria Fontanet (experta en l’aplicació de la nova llei de espais agraris o de la nova llei del territori), és un fet importantíssim.

A la reunió, a banda del president del Consell Comarcal i una nodrida representació del Consell d’Alcaldes, es va convidar a representants i agents del teixit socioeconòmic de la comarca, en representació dels sectors agroalimentari, turístic i empresarial.

Però per tan important esdeveniment no es van tenir en compte a tots els consellers del consell comarcal, als de l’oposició no se’ls hi va ni comunicar.

Ja no parlo de participar, que seria lo òptim però entenc que això ho ha de decidir el convocant, sinó perquè els membres de l’ens comarcal haurien de saber tot el que es fa al Consell del qual formen part.

És senzillament una qüestió d’ordre i d’educació.

Vull, però, aportar quelcom a la reunió.

En primer lloc, voldria dir que el problema (i la solució) a la xacra del despoblament sobrepassarà, és evident, una legislatura. Serà, sens dubte, una tasca amb resultats a llarg termini.

En segon lloc, cal tenir en compte que no és un problema nou. L’historiador Carles Gascón, al seu llibre Comarques oblidades, ho deixa clar a través dels articles que va escriure el senyor Josep Zulueta fa 100 anys. Els anys setanta i vuitanta es van fer nombroses  reunions i treballs sobre el tema, perquè era evident que la qüestió se’ns escapava de les mans.

En tercer lloc, és evident, també, que part de la “culpa” és dels governs de la Generalitat, majoritàriament de CiU, i de les seves polítiques erràtiques i desencertades respecte a la muntanya. No trobem una sola actuació significativa que hagi estat important per afrontar aquesta qüestió. Posaré un exemple: al Berlín occidental, quan es va alçar el mur, ningú no hi volia anar. Davant del problema, el govern va proposar que els joves que hi anessin a viure no farien el servei militar. En pocs dies, 70.000 joves buscaven feina a Berlin. I així ho van activar… Aquí, què?… Ara resulta que els senyors de CiU, ells solets, tenen la solució del problema. I fins ara…, on eren?

Es un tema prou important com perquè hi treballem tots plegats. Si no ho fem així, la cosa quedarà en quatre reunions i continuarem sense afrontar el problema.

Jordi Nadal, conseller

El pressupost municipal. Una oportunitat perduda

El passat 30 de desembre del 2019 es va aprovar el pressupost municipal per a l’any 2020 al Ple de l’ajuntament de la Seu. Aquest pressupost és el document que explica com es gestiona els diners públics durant un any recollint la previsió d’ingressos i despeses que es pretenen realitzar durant aquest any.

Primer de tot, i sense pal·liatius, s’ha de dir que aquest és un pressupost continuista, una trista còpia dels pressupostos Batalla-Fierro. No aporta un projecte ferm de futur per a la nostra ciutat. Tot plegat suposarà seguir amb la tendència negativa que té actualment La Seu.

El primer pressupost de la legislatura, hauria de ser el que marqui la tendència futura del que es vol que sigui la nostra ciutat els propers 4 anys. Hauria de ser el projecte de ciutat del nou equip de govern dels Srs. Fàbrega i Viaplana, però malauradament no en tenen cap. El pressupost hauria d’haver afrontat com a prioritat número 1, el tema principal, el de la reactivació econòmica de La Seu, i no ho fa.

Tots hem vist com La Seu als darrers anys ha fet passes enrere; ha perdut la seva capitalitat econòmica, social i cultural. Malgrat això, el pressupost aprovat no aporta cap idea nova que faci que es pugui revertir de manera immediata i urgent aquesta greu situació. La mala gestió dels governs de Convergència i ERC als darrers 16 anys, han portat a que La Seu i la comarca liderin el rànquing negatiu en quasi tots els indicadors socioeconòmics tal i com es pot comprovar a l’IDESCAT, l’Institut d’Estadística de la Generalitat de Catalunya.

Si s’analitza el pressupost es pot observar que la mala gestió ens porta a que dels de 16 milions d’euros totals, si restem les despeses fixes (sous dels treballadors, manteniment dels serveis, etc.), a l’ajuntament li queda molt poc per poder atendre la promoció econòmica, serveis socials, educació, festes, etc. Per tant, l’ajuntament no pot fer inversió sense haver-se d’endeutar, tot i tenir uns impostos dels més elevats de Catalunya.

Els Srs. Fàbrega i Viaplana han volgut fer veure que són uns pressupostos socials, però resulta que l’equip de govern destina els mateixos diners a festes que a serveis socials. I ho justifiquen amb els 150.000 euros per a la reforma de pisos de propietat privada per habitatge social. Aquesta partida, és del tot insuficient. S’ha de tenir clar que La Seu ha de tenir un Parc d’Habitatge Públic que no estigui sotmès a cap tipus de pressió de preus de mercat. Fa anys que hem proposat, i sempre se’ns ha votat en contra, que calia una política activa de l’ajuntament en referència als més de 60 habitatges propietat dels bancs. Ja hem vist exemples clars de les conseqüències de la nul·la gestió de l’habitatge a La Seu com han estat les ocupacions il·legals dels pisos de Plaça Europa. Cal recordar que als darrers 16 anys no s’ha fet cap habitatge social.

El pressupost tampoc aborda un tema important com és el de la transparència i la dissolució de la trama de societats propietat de l’ajuntament, on hi ha una gestió molt discutible i que escapa dels controls propis que tenen les actuacions fetes des del propi ajuntament.

Cal afegir que l’equip de govern d’ERC i Junts tampoc ha tingut cap tipus de voluntat de diàleg amb Compromís, malgrat ser el grup polític que va guanyar les eleccions, per construir junts el futur de la ciutat. Han prioritzat interessos partidistes per davant de les prioritats de la ciutadania. Compromís va oferir seguir negociant el pressupost durant el mes de gener per poder arribar a un acord, però ho van rebutjar.

Deia Peter Drucker, filòsof austríac, que “la planificació a llarg termini no és pensar en decisions futures, sinó en el futur de les decisions presents”.

Aquest no és el pressupost que La Seu necessita i no afronta els reptes de futur de la ciutat. Des de Compromís seguirem treballant pel futur de La Seu, seguirem treballant per posar La Seu en marxa.

Joan Barrera i Aranda

Regidor de Compromís X La Seu