Qüestió d’ordre

Fa un parell de mesos es va constituir la Comissió Territorial per a l’Estratègia de Dinamització Territorial de l’Alt Urgell amb l’objectiu, segons els organitzadors, de potenciar la dinamització territorial i la generació d’oportunitats al territori.

Felicito a qui correspongui per l’organització de tant important iniciativa que va aplegar a la seu del Consell Comarcal autoritats rellevants de la administració.

Que es trobin a La Seu els senyors Santacana, Ferrer, Figueres, Alins (responsable de les polítiques de muntanya), Escobar…, i la senyora Nuria Fontanet (experta en l’aplicació de la nova llei de espais agraris o de la nova llei del territori), és un fet importantíssim.

A la reunió, a banda del president del Consell Comarcal i una nodrida representació del Consell d’Alcaldes, es va convidar a representants i agents del teixit socioeconòmic de la comarca, en representació dels sectors agroalimentari, turístic i empresarial.

Però per tan important esdeveniment no es van tenir en compte a tots els consellers del consell comarcal, als de l’oposició no se’ls hi va ni comunicar.

Ja no parlo de participar, que seria lo òptim però entenc que això ho ha de decidir el convocant, sinó perquè els membres de l’ens comarcal haurien de saber tot el que es fa al Consell del qual formen part.

És senzillament una qüestió d’ordre i d’educació.

Vull, però, aportar quelcom a la reunió.

En primer lloc, voldria dir que el problema (i la solució) a la xacra del despoblament sobrepassarà, és evident, una legislatura. Serà, sens dubte, una tasca amb resultats a llarg termini.

En segon lloc, cal tenir en compte que no és un problema nou. L’historiador Carles Gascón, al seu llibre Comarques oblidades, ho deixa clar a través dels articles que va escriure el senyor Josep Zulueta fa 100 anys. Els anys setanta i vuitanta es van fer nombroses  reunions i treballs sobre el tema, perquè era evident que la qüestió se’ns escapava de les mans.

En tercer lloc, és evident, també, que part de la “culpa” és dels governs de la Generalitat, majoritàriament de CiU, i de les seves polítiques erràtiques i desencertades respecte a la muntanya. No trobem una sola actuació significativa que hagi estat important per afrontar aquesta qüestió. Posaré un exemple: al Berlín occidental, quan es va alçar el mur, ningú no hi volia anar. Davant del problema, el govern va proposar que els joves que hi anessin a viure no farien el servei militar. En pocs dies, 70.000 joves buscaven feina a Berlin. I així ho van activar… Aquí, què?… Ara resulta que els senyors de CiU, ells solets, tenen la solució del problema. I fins ara…, on eren?

Es un tema prou important com perquè hi treballem tots plegats. Si no ho fem així, la cosa quedarà en quatre reunions i continuarem sense afrontar el problema.

Jordi Nadal, conseller