CONVIVINT AMB EL VIRUS A MUNTANYA

Una proposta de reconstrucció democràtica i inclusiva

Després de dos mesos d’estar encauats com els conills quan oloren la guineu, sembla que podem anar sortint a fora. Ben entesos, la guineu no ha desaparegut del bosc. Al bosc sempre hi ha hagut guineus, astorets o ducs. I lògicament també ratolins, serps o conills.

Ara ens adonem que els humans som del gremi dels conills, tan contents que estàvem amb el convenciment de ser l’àliga daurada de les muntanyes.

Potser hem trobat que el cau era massa fosc, petit, que ens asfixiava pensar amb els parents i amics malalts, que ens angoixava pensar que podíem ser el proper sopar de la guineu.

Ens arribava molta informació del bosc. Destaquem els informes tècnics del doctor Fernando Simón, al meu parer un exemple de mètode científic, que hi ha posat tones de paciència, pedagogia i sentit comú però que donada la situació no sempre ens agradava el que deia. Lògic, és el que té la vida.

Hem trobat a faltar un portaveu des de la nostra terra, que expliqués què feia el Govern Català amb les competències que té atorgades, i recordeu que al bon feiner qualsevol eina li va bé. O sigui, que quan algú no treballa sempre queda allò de que potser no és bon feiner.

Els de muntanya no ens refiem dels centralismes, Barcelona és lluny i els que som molt molt de poble fins i tot desconfiem de la capital de comarca.

Si no dius res, el llop no et sent i et salves, pensaven els responsables comarcals, i així els alcaldes podien seguir argumentant que tot està delegat al Consell i tots plegats ens resignem a que ens hagin buidat de contingut i democràcia els nostres Ajuntaments.

Sigui com sigui ara hem sortit del cau i resulta que a fora hi fa fred i plou. Toca doncs, doblegar l’esquena i això va per tothom.

El coronavirus no ha causat el despoblament que patim als municipis de muntanya, ni tampoc és responsable de l’escàs teixit productiu ni de la feblesa del sistema sanitari o de les deficiències en les comunicacions terrestres. Això són reptes afegits, problemes que hem de resoldre per aconseguir la sostenibilitat del mon rural.

Hem de ser capaços d’estructurar una societat basada en el respecte a les persones i al medi natural. Qui està més a prop de les persones i del poble són els Ajuntaments. Per això convido a tots els alcaldes a recuperar el protagonisme, a liderar un gran pacte per a la reconstrucció dels municipis de muntanya, des de la transparència i la eficàcia, comptant amb tots els regidors del consistori, amb entitats, sectors professionals i voluntariat.

Enlloc no està escrit com ha de ser el bosc, serà com entre tots els vulguem.

Nati Valls Teixidó

Compromís X Montferrer i Castellbò