Què li passa a la Seu?

Avui en dia encara s’utilitza l’expressió “nus gordià” per referir-se una dificultat pràcticament irresoluble o que no pot ser resolta d’una manera convencional. Aquesta expressió procedeix d’una llegenda segons la qual un Rei de Gòrdion a Frígia (actual Anatòlia) portava als seus bous lligats al jou amb unes cordes nugades de manera tan complicada que era impossible deslligar-les. Segons la tradició, es deia que qui pogués aconseguir deslligar el nus gordià podria conquerir Orient. Així, quan Alexandre el Gran es dirigia a conquerir l’Imperi Persa, al 333 aC, i va conquerir Frígia, es va enfrontar al dilema de deslligar el nus. Va solucionar el problema tallant el nus amb la seva espasa.

Doncs bé, a la Seu tenim un nus gordià que cal deslligar: l’incivisme, la inseguretat als carrers de la ciutat i les creixents ocupacions.

Històricament la Seu d’Urgell sempre ha estat una ciutat exemplar quant a seguretat, neteja i civisme. De fet, la Seu d’Urgell ha estat durant molt temps entre les capitals de comarca amb millor índex de seguretat ciutadana.

Ara tots hem pogut observar com arreu, durant els darrers mesos, han proliferat de manera preocupant les pintades a moltes parets de les façanes dels edificis de la Seu amb diferents missatges polítics, reivindicatius i d’altres. Algunes pintades a zones concretes i sensibles de la Seu, com a l’entrada comercial del Centre Històric, més enllà del missatge que continguin, són inadmissibles si volem que la ciutat sigui el que realment ha de ser: la capital del Pirineu.

Per altra banda, també hem pogut veure a través de vídeos virals: “botellons”, baralles i d’altres “festes” que només fan que malmetre la imatge de la nostra ciutat, més tenint en compte l’època de crisi sanitària per la COVID-19, on encara malauradament ens trobem a l’actualitat. L’equip de govern ha de ser capaç de mantenir l’ordre i la seguretat dels ciutadans i ciutadanes de la Seu, i ara mateix això no és així, malgrat que la policia municipal fa tot el que pot.

Per últim, està el tema espinós de les ocupacions. La meva opinió al respecte és clara: no es poden tolerar ni permetre les ocupacions i s’ha de fer una política activa des de la policia i tots els mitjans a l’abast de l’Ajuntament per evitar-ho i revertir la situació actual. Més enllà d’això, cal dir que tots els casos socials han de ser atesos adequadament. No es pot deixar a ningú enrere ni ens podem permetre veure a gent dormint a caixers bancaris, però aquests casos han de ser atesos pels canals oficials. I aquí és on s’ha de criticar la passivitat dels successius equips de govern de Junts (abans Convergència) i ERC, des de fa més d’una dècada, que no han estat capaços d’aconseguir un parc d’habitatge públic de propietat municipal per posar-ho a disposició de la ciutadania. Qui sembra llamps, recull tempestes.

La seguretat i el civisme també és democràcia i és llibertat. Per això l’Ajuntament ha de posar tots els esforços en solucionar tots els problemes que s’acumulen actualment. Cal acceptar que tenim un greu problema i enfrontar-nos a ell amb tots els nostres recursos i d’acord amb la llei, però amb tota contundència i la màxima urgència possible.

Deslliguem aquest nus gordià que tenim al davant i evitar aquesta pregunta recurrent que es fa moltíssima gent: què li passa a la Seu?. La seguretat és un patrimoni públic i cal defensar-la amb totes les conseqüències.

Joan Barrera Aranda

Regidor de Compromís X La Seu