La sanitat a la Seu i la comarca

Vivim temps difícils. La COVID-19 no només ha canviat les nostres vides sinó que també s’ha emportat gent coneguda i estimada. Per això primer de tot, voldria mostrar el meu agraïment al món sanitari: metges/esses, infermers/eres, auxiliars i tots els altres professionals que hi treballen. Els treballadors sanitaris són els que han suportat les mancances que pateix la sanitat pública des de fa anys.

La sanitat a la Seu i la comarca no pot ser entesa mai com es podria entendre a qualsevol ciutat o població propera a Barcelona o altres ciutats amb molta població. La comarca i el Pirineu en general, tenen unes consideracions específiques que cal tenir en compte.

La distància a l’hospital de referència n’és una d’elles. Cada cop que es deriva un usuari, s’ha de desplaçar quasi dues hores des de la Seu fins a Lleida o Barcelona, i si ve d’algun municipi de la comarca més allunyat, pitjor encara. També ho és el transport públic, que a la Seu és totalment insuficient.

Tenir disponibilitat immediata dels serveis de salut quan emmalaltim i poder accedir a totes les especialitats i proves amb un temps d’espera raonable, són els pilars bàsics del nostre sistema de salut, no obstant a moltes zones de muntanya, i en concret a la Seu, aquests pilars trontollen. No tenir la seguretat que proporciona disposar d’una atenció sanitària òptima al nostre abast, és un dels factors amb més pes en la despoblació dels nostres pobles i com a conseqüència la manca de desenvolupament de la Seu i la comarca, per tant cal treballar per poder solucionar totes les mancances amb els mitjans a l’abast.

Fa pocs dies vam tenir el plaer d’assistir a la inauguració del nou centre d’atenció primària (CAP) a la Seu d’Urgell, una fita sens dubte remarcable de cara a augmentar la qualitat assistencial al nostre territori. El nou CAP disposa de 2.123m2 i a més de disposar dels serveis que s’oferien fins ara, es compta amb un dietista-nutricionista, així com l’atenció a la salut mental infanto-juvenil, i els espais de salut pública, que estaven ubicats a altres edificis.

I cal saber d’on veníem. El CAP va estar ubicat als anys 70, al tercer pis de la casa del carrer Major 8. Es va traslladar a l’edifici del Seminari, on hi va ser una dotzena d’anys, fins que es va inaugurar l’espai actual a l’edifici annex a l’Hospital, on ha restat els darrers 30 anys, fet que va suposar un salt qualitatiu molt important, salt que 30 anys després repetim amb escreix amb el nou espai. Per tant, la inauguració d’aquest nou CAP és un gran avenç de la que tota la ciutadania s’ha de beneficiar.

I ara més que mai, també s’ha de treballar en l’equipament sanitari de primera importància, que és l’Hospital. La història de l’actual edifici hospitalari es remunta a principis del segle XIX quan, a causa de la desamortització de Mendizábal, l’any 1836, els frares agustins van abandonar el seu convent i l’Ajuntament va demanar la cessió de l’edifici per convertir-lo en hospital. L’última gran reforma de l’edifici es va fer l’any 1992 amb l’impuls de la nominació de la Seu com a Subseu Olímpica.

Cal treballar per aconseguir que la Generalitat de Catalunya construeixi un nou hospital amb els fons Next Generation de la Unió Europea. És una oportunitat única que no ens podem deixar perdre sota cap concepte. El nou hospital és una prioritat pels ciutadans de la Seu i comarca i deixar escapar la construcció d’aquesta nova instal·lació seria totalment imperdonable.

Sabem que des del mes d’agost de l’any passat, el Conseller de Salut, demana a l’alcalde la cessió amb caràcter urgent d’un terreny, per aprofitar les ajudes de la UE i construir un Nou Hospital, que hauria d’estar acabat a finals de l’any 2023.

L’equip de govern de Junts i ERC, van rebutjar la proposta de Compromís del mes de setembre passat, per cedir el terreny propietat de l’ajuntament, davant de Santa Magdalena i reservat per a la construcció del nou hospital des de fa 20 anys, amb el consens de tots els grups polítics. Si haguéssim fet la cessió el mes de setembre, avui estaria redactat el projecte constructiu del nou hospital i estaríem a la llista per rebre els ajuts d’Europa. Ara el més calent és a l’aigüera.

La Generalitat va fer arribar una carta a l’ajuntament on explicitava la urgència de la cessió per aprofitar els ajust europeus i deia que com a data màxima el 31 de març del 2022, per rebre el terreny cedit. Hem arribat al 31 de març i no s’ha cedit el terreny. L’equip de govern (Junts i ERC) han decidit, en comptes d’entregar el terreny de Sant Magdalena, apostar pels terrenys del costat de Bombers, encara en fase de planejament. Així doncs, ara depenem de la bona voluntat del CatSalut, a l’espera per si durant el mes de maig o juny es cedeix el terreny, encara es poden acollir als ajuts Next Generation. Seria d’una gravetat i una irresponsabilitat molt gran perdre una oportunitat com aquesta.

També s’haurà de treballar perquè l’Hospital de Meritxell d’Andorra sigui el nostre hospital de referència, evitant al màxim les derivacions a l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, sense que això sigui en detriment de la qualitat i quantitat dels serveis sanitaris que ha d’oferir la FSH. No només cal treballar en el la construcció del nou Hospital, també en el seu contingut.

Per tant, treballem tots plegats per assolir els nous reptes que marcaran la nostra ciutat durant les properes dècades. No ens podem permetre el luxe de deixar escapar aquest tren que no ens esperarà.

Joan Barrera Aranda

Regidor de Compromís X La Seu