La sanitat a la Seu i la comarca

Vivim temps difícils. La COVID-19 no només ha canviat les nostres vides sinó que també s’ha emportat gent coneguda i estimada. Per això primer de tot, voldria mostrar el meu agraïment al món sanitari: metges/esses, infermers/eres, auxiliars i tots els altres professionals que hi treballen. Els treballadors sanitaris són els que han suportat les mancances que pateix la sanitat pública des de fa anys.

La sanitat a la Seu i la comarca no pot ser entesa mai com es podria entendre a qualsevol ciutat o població propera a Barcelona o altres ciutats amb molta població. La comarca i el Pirineu en general, tenen unes consideracions específiques que cal tenir en compte.

La distància a l’hospital de referència n’és una d’elles. Cada cop que es deriva un usuari, s’ha de desplaçar quasi dues hores des de la Seu fins a Lleida o Barcelona, i si ve d’algun municipi de la comarca més allunyat, pitjor encara. També ho és el transport públic, que a la Seu és totalment insuficient.

Tenir disponibilitat immediata dels serveis de salut quan emmalaltim i poder accedir a totes les especialitats i proves amb un temps d’espera raonable, són els pilars bàsics del nostre sistema de salut, no obstant a moltes zones de muntanya, i en concret a la Seu, aquests pilars trontollen. No tenir la seguretat que proporciona disposar d’una atenció sanitària òptima al nostre abast, és un dels factors amb més pes en la despoblació dels nostres pobles i com a conseqüència la manca de desenvolupament de la Seu i la comarca, per tant cal treballar per poder solucionar totes les mancances amb els mitjans a l’abast.

Fa pocs dies vam tenir el plaer d’assistir a la inauguració del nou centre d’atenció primària (CAP) a la Seu d’Urgell, una fita sens dubte remarcable de cara a augmentar la qualitat assistencial al nostre territori. El nou CAP disposa de 2.123m2 i a més de disposar dels serveis que s’oferien fins ara, es compta amb un dietista-nutricionista, així com l’atenció a la salut mental infanto-juvenil, i els espais de salut pública, que estaven ubicats a altres edificis.

I cal saber d’on veníem. El CAP va estar ubicat als anys 70, al tercer pis de la casa del carrer Major 8. Es va traslladar a l’edifici del Seminari, on hi va ser una dotzena d’anys, fins que es va inaugurar l’espai actual a l’edifici annex a l’Hospital, on ha restat els darrers 30 anys, fet que va suposar un salt qualitatiu molt important, salt que 30 anys després repetim amb escreix amb el nou espai. Per tant, la inauguració d’aquest nou CAP és un gran avenç de la que tota la ciutadania s’ha de beneficiar.

I ara més que mai, també s’ha de treballar en l’equipament sanitari de primera importància, que és l’Hospital. La història de l’actual edifici hospitalari es remunta a principis del segle XIX quan, a causa de la desamortització de Mendizábal, l’any 1836, els frares agustins van abandonar el seu convent i l’Ajuntament va demanar la cessió de l’edifici per convertir-lo en hospital. L’última gran reforma de l’edifici es va fer l’any 1992 amb l’impuls de la nominació de la Seu com a Subseu Olímpica.

Cal treballar per aconseguir que la Generalitat de Catalunya construeixi un nou hospital amb els fons Next Generation de la Unió Europea. És una oportunitat única que no ens podem deixar perdre sota cap concepte. El nou hospital és una prioritat pels ciutadans de la Seu i comarca i deixar escapar la construcció d’aquesta nova instal·lació seria totalment imperdonable.

Sabem que des del mes d’agost de l’any passat, el Conseller de Salut, demana a l’alcalde la cessió amb caràcter urgent d’un terreny, per aprofitar les ajudes de la UE i construir un Nou Hospital, que hauria d’estar acabat a finals de l’any 2023.

L’equip de govern de Junts i ERC, van rebutjar la proposta de Compromís del mes de setembre passat, per cedir el terreny propietat de l’ajuntament, davant de Santa Magdalena i reservat per a la construcció del nou hospital des de fa 20 anys, amb el consens de tots els grups polítics. Si haguéssim fet la cessió el mes de setembre, avui estaria redactat el projecte constructiu del nou hospital i estaríem a la llista per rebre els ajuts d’Europa. Ara el més calent és a l’aigüera.

La Generalitat va fer arribar una carta a l’ajuntament on explicitava la urgència de la cessió per aprofitar els ajust europeus i deia que com a data màxima el 31 de març del 2022, per rebre el terreny cedit. Hem arribat al 31 de març i no s’ha cedit el terreny. L’equip de govern (Junts i ERC) han decidit, en comptes d’entregar el terreny de Sant Magdalena, apostar pels terrenys del costat de Bombers, encara en fase de planejament. Així doncs, ara depenem de la bona voluntat del CatSalut, a l’espera per si durant el mes de maig o juny es cedeix el terreny, encara es poden acollir als ajuts Next Generation. Seria d’una gravetat i una irresponsabilitat molt gran perdre una oportunitat com aquesta.

També s’haurà de treballar perquè l’Hospital de Meritxell d’Andorra sigui el nostre hospital de referència, evitant al màxim les derivacions a l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, sense que això sigui en detriment de la qualitat i quantitat dels serveis sanitaris que ha d’oferir la FSH. No només cal treballar en el la construcció del nou Hospital, també en el seu contingut.

Per tant, treballem tots plegats per assolir els nous reptes que marcaran la nostra ciutat durant les properes dècades. No ens podem permetre el luxe de deixar escapar aquest tren que no ens esperarà.

Joan Barrera Aranda

Regidor de Compromís X La Seu

Junts i ERC rebutgen la petició de Compromís de crear una sala d’estudi a la Seu d’Urgell

En el ple celebrat dilluns, Compromís va presentar una moció per a la creació d’una aula o espai per els i les estudiants de la Seu

La regidora d’Educació, Núria Tomàs, va afirmar que no hi veu la necessitat

Sala de estudios - Juventud Chiclana

En el ple celebrat aquest dilluns a l’Ajuntament de la Seu el grup municipal de Compromís X la Seu va presentar una moció per a la creació d’una aula d’estudi a la Seu amb l’objectiu que els i les alumnes de tots els centres educatius, procedents de tota la comarca, disposessin d’un espai on poder estudiar, fer deures i treballs, de forma individual o en grup.

Compromís proposava un espai preferentment municipal dotat dels elements necessaris com mobiliari i il·luminació adequats i connexió a Internet, i que comptés amb un horari pertinent i suficient, així com el personal que es consideri idoni pel seu bon funcionament.

Segons els regidors i regidores de Compromís són molts els arguments que expliquen la necessitat d’aquest servei.

La reforma de la biblioteca ha contemplat un espai per treballar en grup però en termes quantitatius no cobreix les necessitats pel nombre d’estudiants que es concentren a la capital de comarca. Els treballs en grup i l’ús de les noves tecnologies són cada cop més presents en la formació de l’alumnat en totes les etapes educatives. Moltes famílies no disposen a casa seva ni d’un espai adequat on els seus fills es puguin trobar amb altres companys per realitzar treballs o estudiar plegats, ni la connectivitat o dispositius necessaris.

Compromís va argumentar també la importància de fomentar l’hàbit de treball i estudi més enllà de les aules, potenciar la sociabilitat i treballar per la igualtat d’oportunitats, objectius que es perseguirien en una aula d’estudi acompanyada d’un projecte educatiu potent que fes un efecte crida entre els i les adolescents i joves.

Segons la regidora Carlota Valls “va ser frustrant i decebedor escoltar a la regidora d’Educació de la ciutat, que hauria de ser la màxima defensora d’una educació integral i de qualitat, negar la evidència afirmant que no s’ha detectat la necessitat d’una sala d’estudi a la Seu”.

Compromís aconsegueix un acord municipal per a la recuperació de l’espai de la pista poliesportiva de Castellciutat

En el ple celebrat el passat dilluns a l’ajuntament de la Seu el grup municipal Compromís va presentar una moció per a la recuperació d’aquest espai

La moció va rebre el suport de tots els grups municipals

El passat dilluns Compromís X La Seu va presentar una moció al ple municipal proposant la creació d’una taula de treball política i tècnica per poder redactar, amb la participació dels veïns i veïnes de Castellciutat, un projecte per  la recuperació de l’espai de la pista poliesportiva de Castellciutat. Un espai que, segons van denunciar, s’ha anat tristament deteriorant els últims anys.

Compromís porta molts anys denunciant l’abandó que pateix aquest equipament per part dels diferents equips de govern des de la seva creació l’any 1991 i va recordar que ja l’any 2018 va presentar una moció reclamant inversions per recuperar-lo i que al llarg d’aquesta legislatura ho havia plantejat diverses vegades en les comissions informatives pertinents.

El grup municipal va projectar imatges de l’estat lamentable que presenta actualment l’espai degut a la manca de manteniment i de vigilància que ha comportat un gran deteriorament i la proliferació d’actes incívics i vandàlics, i va recordar a l’equip de govern que és la seva responsabilitat tenir cura de les propietats municipals perquè són de tota la ciutadania.

La moció contemplava també la reflexió que la pandèmia ens ha ensenyat la importància de disposar de zones exteriors on poder gaudir a l’aire lliure, en contacte amb la natura i amb la companyia d’altres persones. I que cal pensar en aquelles famílies que no disposen d’espai exterior privat on poder compartir un àpat a l’aire lliure, una barbacoa o una celebració en companyia de familiars i amics.

Compromís va defensar la recuperació de l’espai del camp de futbol de Castellciutat perquè reuneix totes les condicions per convertir-se en un espai esportiu i d’esbarjo familiar pels veïns i veïnes de Castellciutat, la Seu i els voltants. Disposa d’un fàcil accés des de tres vies (carretera nacional, camí a la Caserna de Castellciutat i polígon), una zona d’aparcament, una pista que permet la pràctica de diversos esports, dues edificacions que podrien albergar lavabos, vestuaris i bar i àmplies zones verdes que es podrien convertir en zona de pícnic i parc infantil.

Carlota Valls, regidora de Compromís X La Seu i membre del Consell Municipal d’Accessibilitat i Mobilitat, va recalcar també l’interès d’aquest espai des del punt de vista de l’accessibilitat, doncs és molt pla i podria ser candidat a convertir-se en una instal·lació esportiva 100% accessible. Segons la regidora “és necessari treballar i ser creatius per convertir la Seu en una ciutat amable i amb opcions per gaudir del temps d’oci”.

Compromís reclama netejar les pintades a les façanes de la Seu

La proliferació d’aquestes pintades als carrers embruten la via pública i danyen la imatge de la ciutat

El grup municipal ha presentat una moció en la que es demana que s’elabori un pla de neteja en la que s’eliminin totes les pintades existents i es continuï amb un manteniment constant, acompanyat d’altres mesures complementàries

El grup municipal de Compromís X La Seu ha presentat una moció per al proper ple del dia 14 de febrer en la qual es reclamen actuacions urgents i contundents per aturar la proliferació de pintades a les façanes públiques i privades de la Seu d’Urgell.

Als darrers temps la nostra ciutat s’ha vist afectada per l’augment de la contaminació visual provocada per les pintades a façanes públiques i privades i mobiliari urbà.

Les actituds irresponsables amb el medi urbà i amb la ciutadania, que danyen i afecten la imatge de la nostra ciutat i el seu entorn, alteren la convivència entre veïns i veïnes i creen perjudicis a la propietat pública i privada i suposen unes despeses de rehabilitació costoses, que redueixen la dedicació de recursos municipals per a altres fins i objectius en benefici de la ciutadania.

Els veïns i veïnes de la Seu d’Urgell tenen el dret de gaudir del paisatge urbà urgellenc en òptimes condicions, i tenen també el deure de mantenir-lo en condicions de neteja i pulcritud. Les pintades i altres conductes de vandalisme no només devaluen el patrimoni públic o privat i posen de manifest el seu deteriorament, sinó que provoquen una degradació visual de l’entorn, que afecta la qualitat de vida dels veïns, veïnes i visitants.

Per aquest motiu, Compromís proposa a aquesta moció primer realitzar un inventari de zones afectades per pintades i elaborar un informe sobre el procediment i cost de la neteja. S’haurà d’elaborar un pla de neteja en la que s’eliminin totes les pintades existents en murs i façanes, tant públiques com privades, com al mobiliari urbà, i una vegada realitzada aquesta neteja integral s’haurà de continuar amb un manteniment constant.

També es de demana la realització de campanyes de conscienciació i col·laboració ciutadana a tots els mitjans de comunicació locals per transmetre la necessitat que la nostra ciutat es mantingui neta, així com la modificació de l’Ordenança Municipal sobre la Convivència Ciutadana de l’any 1995 per actualitzar-la a les circumstàncies actuals, incloent les sancions que s’apliquen en cas d’incompliment.

Per últim, també es demana reforçar la vigilància a través de seguiment policial per a la prevenció d’aquest tipus de actes contra murs, façanes públiques i privades i mobiliari urbà.

El regidor de Compromís Joan Barrera afirma que “davant la inacció de l’equip de govern, Compromís ha presentat aquesta moció que té com objectiu principal tornar la dignitat als carrers de la Seu que s’han vist degradats en els darrers temps per pintades a les façanes malmetent així la imatge pública de la ciutat”.

Compromís x Pirineu presentarà una moció per a una atenció digna a les oficines bancàries de la comarca

D’un estudi de camp realitzat pel grup comarcal, es desprèn que cada vegada hi ha menys oficines bancàries a la nostra comarca i les que queden totes han restringit els seus horaris en l’atenció presencial

Compromís denuncia que les persones grans i persones sense formació en comunicació digital, no estan rebent un tracte digne a les oficines bancàries

Els consellers i conselleres de Compromís han contactat personalment amb les oficines bancàries de la comarca i han constatat que cada vegada hi ha menys oficines (l’última en tancar ha estat l’oficina de l’entitat BBVA a Organyà) i que les que queden totes operen amb importants restriccions horàries i dificultats diverses per accedir-hi.

El grup comarcal també posa de manifest les dificultats afegides que es troben les persones que viuen als pobles per la manca de transport públic que dificulta encara més els desplaçaments per a fer gestions als banc i la poca o nul·la cobertura de mòbil que fa impossible moltes gestions telemàtiques que demanen una confirmació via SMS.

També destaca les dificultats per la poca accessibilitat dels tràmits telemàtics, el que deixa en situació d’indefensió a persones grans i/o sense formació digital i a persones amb discapacitats sensorials o cognitives.

Segons Carlota Valls, consellera portaveu i regidora a l’Ajuntament de la Seu, “és urgent fer entendre a les entitats bancàries que totes les persones, i en especial les més vulnerables, tenen dret a ser ateses dignament, i no podem tolerar un sol dia més les llargues cues de persones grans al carrer esperant ser ateses“. I afegeix que “cal reconèixer l’esforç que fan els treballadors i treballadores dels bancs i que ells també són víctimes de la injusta situació que estem vivim fruit de decisions que es prenen molt més amunt“.

Per tot plegat, els consellers i consellera de Compromís x Pirineu, Jordi Nadal, Toni Mas, Jordi Vila i Carlota Valls, proposaran al Ple del Consell Comarcal a de l’Alt Urgell, que se celebrarà el proper 10 de febrer, instar al conjunt de les entitats bancàries i financeres que operen a la comarca a reforçar els recursos d’atenció al client, per tal d’oferir un servei adequat durant tot l’horari, especialment a aquelles persones que no poden fer els seus tràmits o gestions telemàticament, com són les persones grans, les persones sense formació digital i les persones sense els recursos tècnics necessaris.

També instar al Banc d’Espanya, organisme regulador competent del sistema financer, a activar protocols eficaços que protegeixin als clients dels bancs i en especial a les persones més vulnerables davant de situacions i comportaments poc ètics com la publicitat enganyosa o poc transparent en productes financers, el cobrament de comissions abusives i desproporcionades i la manca de suport i acompanyament en les gestions.

Així com instar als Ajuntaments a fer una campanya informativa per tal de fer arribar a les persones més vulnerables un suport administratiu en aquelles reclamacions davant els abusos de les entitats bancàries.

I per últim, traslladar aquest acord a les entitats comarcals que defensen els drets dels i les pensionistes, a col·lectius i entitats que treballen amb la gent gran i els col·lectius més desfavorits, a tots els ajuntaments de l’Alt Urgell, a la Conselleria d’Economia i Hisenda de la Generalitat i a totes les entitats bancàries que operen amb oficina pròpia a la comarca de l’Alt Urgell.